CRÍTICA DE CINEMA
JOAN PONS

Pie de página

*** Direcció i guió: Joseph Cedar. 106 minuts. Israel (2011).Amb Lior Ashkenazi, Shlomo Bar-Aba, Alma Zack, Aliza Rosen i Albert Iluz.

Doncs sí, ja s'ha acabat Breaking bad . I, per estrany que soni, Pie de página és un bon remei per combatre la síndrome d'abstinència de Walter White. Si algú es mirava la sèrie com una relat sobre les tràgiques conseqüències de l'excés d'ego i talent acadèmic (i no com un thriller sobre tràfic de drogues), pot prorrogar les reflexions amb Pie de página , una pel·lícula sobre la vanitat dels erudits i com a tots els cou per dins la necessitat del reconeixement dels seus mèrits intel·lectuals. Tant li fa que un sigui un vell estudiós del Talmud que s'ha rebullit entre llibres plens de pols i facsímils i l'altre, el seu fill, un divulgador d'aquesta mateixa obra de discussions rabíniques molt menys rigorós però molt més mediàtic. Tots dos volen el premi que justifiqui la seva carrera, potser la seva vida. D'aquest conflicte paterno-filial per veure qui es penja la medalla acadèmica neix una pel·lícula força aguda i peculiar. Potser massa espessa perquè s'hi arrambin els espectadors de Woody Allen, però prou penetrant per encuriosir un lector de Philip Roth.