PANTALLES
EULÀLIA IGLESIAS

Pere Portabella, cineasta

El segell Intermedio edita la filmografia sencera i encara poc vista del director

La posada en escena més coneguda de Pere Portabella és la del retorn de Josep Tarradellas. Ell va fer possible que un polític obscur que havia viscut a l'exili durant gairebé quatre dècades fos aclamat com a president en un acte històric. La faceta militant de Portabella, el seu compromís amb la lluita antifranquista, el seu paper en la transició cap a la democràcia, el seu rol com a amfitrió de trobades socials al voltant d'un suquet o la seva activitat com a tertulià són de sobres coneguda.

La seva obra cinematogràfica, en canvi, s'ha mantingut oculta per a bona part dels espectadors. Ara Intermedio publica la quasi totalitat de les pel·lícules de Pere Portabella: 7 DVD amb 6 llargmetratges i 16 curtmetratges d'un autor imprescindible per entendre el cinema, l'art i la història del nostre país.

Per a Portabella la pràctica artística està vinculada a la militància política. Des de la seva productora Films 59 va propulsar alguns dels títols més emblemàtics del cinema espanyol, com Viridiana de Luis Buñuel i El cochecito de Marco Ferreri, revulsius cinematogràfics en l'erm cultural de l'Espanya de finals dels 50 principis dels 60. Quan la censura li va impedir la producció de pel·lícules va començar a dirigir-les. Per al seu debut rere les càmeres, No compteu amb els dits , va buscar la complicitat de Joan Brossa. Tota una declaració de principis.

El cinema de Portabella no s'integra a l'Escola de Barcelona ni es conforma amb l'escàs marge de tolerància que el franquisme va atorgar al Nou Cinema Espanyol. Al contrari, s'alinea amb les noves avantguardes que articulaven des d'una oposició absoluta a les institucions culturals del moment.

POESIA, MÚSICA, PINTURA

Les primeres pel·lícules de Portabella se situen en l'òrbita de Dau al Set. I en lloc de seguir les convencions de la narrativa, explora les relacions amb la poesia, la pintura i la música. Els seus curts s'acosten a l'obra de Joan Miró ( Aidez l'Espagne , Miró l'altre , Miró la forja i Miró tapís ), poetes com Brossa, Gabriel Ferrater, Salvador Espriu i Joan Oliver ( Acció Brossa , Poetes catalans ) i a la música de Carles Santos (Acció Santos , Playback ). La seva vocació experimental culmina en dues obres mestres, Umbracle i Vampir-Cuadecuc . Si a la primera la presència de Christopher Lee per Barcelona atorga a la ciutat una dimensió fantasmagòrica, a la segona Portabella explora la naturalesa fantàstica del mateix fet cinematogràfic vampiritzant el rodatge d'un film aliè, el Drácula de Jesús Franco.

Amb la Transició, el subtext polític dels seus films es converteix en text dialèctic en títols com El sopar i Informe general . Als 80 firma Pont de Varsòvia , un dels pocs films en què ressonen les fractures de les militàncies d'esquerra en una Europa mutant. La que entén també com a espai cultural a El silenci abans de Bach , on manté viu el seu interès per filmar la música en lloc d'entendre-la com un mer complement a la imatge... Un cinema visible per fi per al gran públic. Tot un esdeveniment.