CRÍTICA DE CINEMA
MANU YÁÑEZ

Peace to us in our dreams

3,5* Direcció i guió: Sharunas Bartas. 107 minuts. Lituània, França, Rússia (2015). Amb Ina Marija Bartaité, Sarunas Bartas, Edvinas Goldstein

Peace to us in our dreams / PEACE TO US IN OUR DREAMS / PACO POCH Zoom

Plantejada com un viatge del silenci a la paraula, de la contemplació a l’acció, Peace to us in our dreams proposa una aproximació als enigmes de l’existència humana a partir de gestos emotius, mirades eloqüents i una singular atenció als compassos de la natura. Entre els talents de Sharunas Bartas -director lituà recentment homenatjat pel festival D’A de Barcelona- hi ha la capacitat d’extreure tot el potencial metafòric dels escenaris naturals: la superfície onejant d’un llac o la caiguda d’unes gotes de pluja esdevenen expressius reflexos de la fragilitat humana. Parsimoniosa i procliu al mutisme, la pel·lícula esdevé una elegia familiar que transcendeix l’àmbit de la pura ficció: el pare i la filla del film -que busquen establir una comunicació perduda- estan interpretats pel mateix Bartas i la seva filla en la vida real. A més, en el moment més estremidor del film, el pare li ensenya a la filla una gravació en què ella apareix juntament a l’actriu Katia Golubeva, l’exdona de Bartas, morta l’any 2011.

En la seva recta final, la morosa i magnètica Peace to us in our dreams es precipita cap a una certa obvietat quan se separa del suggeridor retrat familiar per posar en escena (en el mateix entorn rural) una fatalista història de crim i càstig. Tanmateix, el film s’acaba recordant per les seves colpidores escenes de cambra, on destaquen una sèrie de diàlegs a cau d’orella que, pel seu to meditatiu i les seves ressonàncies filosòfiques, no haurien desentonat en un guió escrit per Ingmar Bergman.