CRÍTICA DE CINEMA
MANU YÁÑEZ

Pasolini

***** Direcció: Abel Ferrara Guió: Maurizio Braucci, A. Ferrara. 86 min. França-Bèlgica-Itàlia (2014). Amb Willem Dafoe, Ninetto Davoli, Riccardo Scamarcio. Per a devots de la llibertat i l’inconformisme de Pasolini

POI Zoom

La decisió d’Abel Ferrara de recrear l’últim dia de vida de Pier Paolo Pasolini suposa la trobada entre dos germans de sang cinematogràfica, dos creadors tocats per la religiositat i la desconfiança en la societat de consum; uns autors que s’apropen als seus personatges amb una genuïna compassió. Una trobada d’artistes lliures i incòmodes que pren forma en un film que navega fluidament entre escenes de la intimitat del director italià i representacions de passatges de Petroli i Porno-Teo-Kolossal, la novel·la i la pel·lícula que Pasolini va deixar inacabades en morir. El film adopta puntualment un to elegíac per retratar el crepuscle del director de Mamma Roma i Teorema ; tanmateix, no estem davant d’una obra fosca i mortuòria. Ferrara es resisteix a assumir la teoria que Pasolini anava a buscar la mort, i el presenta com un home entregat al seu art, a la defensa dels seus ideals i a vetllar per amics i familiars. El director d’ El tinent corrupte es mira en el mirall de Pasolini i el que troba és llum, esperit crític, tendresa i passió.