ENTREVISTA
PLAY

Pep Sala entrevista Pare Manel

Pep Sala no serà l'únic protagonista del concert de dissabte. Com que part dels beneficis aniran a la fundació del Pare Manel, fem que el músic entrevisti el capellà

P.S. |Per què vas decidir entrar a l'Església?
P.M. |Una cosa és entrar a l'Església i l'altre és fer-se capellà. Ser capellà és la meva manera d'entendre el "ser Església" i, per tant, de ser útil a la societat. Al principi reconec que devia haver-hi un cert sentit quixotesc de "salvar el món" o de fer el bé (jo també deia hippy ) .

T'has plantejat mai deixar-ho?
No. Sempre hi ha moments de baixa. Però en tot cas que ho deixin ells.

¿La teva amistat amb Carles Flavià ve de lluny, no?
Ve del Col·legi dels Maristes de Sant Joan. Es va intensificar a partir dels 15 anys. Després el mateix camí: universitat, seminari, capellà... Ell ha fet la seva evolució i jo la meva. Però sempre ha estat al meu costat.

Sembla que el Sant Pare no tingui gaire clar això dels pecats capitals, oi? Em refereixo sobretot a la supèrbia i la vanitat, entre d'altres.
Jo no ho diria tant del Sant Pare com d'altres personatges. Opino que això que detectem i rebutgem com a vanitat i supèrbia, es perquè creuen que són posseïdors de la veritat i que la seva missió és dir als altres el que han de fer, creure, i pensar. Per desgràcia no és exclusiva del meu "món".

¿El Sant Pare s'ha guanyat el cel?
En tot cas el cel el tenim perquè Déu ens estima i ens dóna vida, no perquè el guanyem. Al cel hi anirem tots. Però hem de procurar que aquesta vida sigui ja un inici del cel.

En Rubianes ja hi deu ser!
Un angelet em va fer una confidència: naturalment que el van portar a l'infern al principi, però es va armar tal sarau que el van "expulsar" al cel. Ara ja ningú vol anar a l' infern...

Al món hi ha més de 1.000 milions de persones que passen gana i milers de milions que no tenen accés a l'aigua potable, mentre que uns pocs tenim molt més del que necessitem i vivim en l'opulència, tancant els ulls a la realitat del món. Com ho podem canviar això?
És una pregunta massa seriosa perquè et doni resposta... Si vivim tancant els ulls i en l'opulència no es podrà canviar mai. Cadascú dels que vivim en l'opulència ha de decidir què vol i què pot fer. També et diria que com a col·lectiu (nacions, ONG, comunitats, etc.) hauríem d'estar més compromesos i ser més reivindicatius.

Marx ho va intentar, què va fallar?
Pel poc que conec, encara que em situo en la línia marxista, no falla Marx, falla l'ésser humà, fallem nosaltres, fallo jo.