Pare Manel entrevista Pep Sala

Pep Sala acaba la gira '25 anys de Sau' al Sant Jordi Club aquest dissabte. Tots els beneficis són per a les fundacions Pare Manel i Ramon Martí i Bonet

Pare Manel Pep Sala Entrevista Zoom

P.M. |¿Ser solidari és una exclusivitat de les ONG, religiosos i gent especial ?
P.S. |John Lennon va dir una frase genial: " Viure és fàcil amb els ulls tancats". Cal que obrim els ulls d'una vegada i ens adonem que hi ha molta gent que ho passa malament i que amb un petit esforç de tots això podria canviar una mica.

Tens un conjunt de música especial amb els que anomenen discapacitats (per mi, tenen altres capacitats). Com hi has arribat?
L'ANDI és una associació formada per pares i mares d'infants i joves amb síndrome de Down i altres discapacitats semblants. Solien venir als meus concerts i un dia em van comentar que farien un grup de música, Els Cracks d'ANDI. Em vaig oferir a col·laborar-hi i cantar amb ells, i de tant en tant fem algun petit concert plegats. Em donen molt més ells a mi que no pas jo a ells. Fan que la meva feina tingui un sentit. Són fantàstics.

¿La música pot ser una via per humanitzar les persones?
En aquesta societat hi ha persones que tenim la sort de fer una feina amb un ressò popular. Però hem de ser conscients de la nostra responsabilitat i de la nostra capacitat d'influir en els altres, sobretot en els joves. A més, la música té la capacitat de commoure, d'arribar a les persones d'una manera diferent, i hem d'aprofitar aquest poder i utilitzar-lo convenientment.

¿Trobes que la música, en general, és massa comercial?
La popularitat és molt llaminera i a vegades trobo que l'objectiu de molta gent i sobretot de la indústria musical és aconseguir l'èxit a qualsevol preu. A vegades crec que els músics reunim tots els pecats capitals. Sobretot la supèrbia i la vanitat.

¿Trobes a faltar l'estimat Carles Sabater?
Molt! Ell era un gran artista, un gran professional del teatre i de la música, però sobretot era una gran persona, amb una sensibilitat molt especial i un gran amic i company. Tots el trobem a faltar molt com a artista però els que vam viure amb ell trobem a faltar el dia a dia, el seu sentit de l'humor, el seu afecte i la seva complicitat. Em sento una persona molt afortunada per haver pogut compartir amb ell els millors anys de la vida.

Tu has cantat a les presons. ¿Pots resumir-me la sensació que has tingut? ¿Ho aconsellaries a altres professionals?
És d'aquelles coses que et posen al teu lloc i et fan conscient de ser una persona afortunada. És una sensació molt complexa i difícil de descriure, però de cop entens el significat de paraules com justícia , solidaritat , amistat , complicitat ...