Pacto de silencio

En una època en què el cinema polític nord-americà sembla atrapat entre les al·legories històriques i les fantasies patriòtiques, reconforta trobar una pel·lícula com aquesta, que aborda frontalment la memòria viva del radicalisme d'esquerres dels anys 60 i 70. Vestit de thriller convencional, el film retrata l'odissea moral dels antics membres d'una organització implicada en la lluita armada contra l'imperialisme ianqui. Concebuda com una radiografia benèvola, però també valenta, d'una generació ferida pel fracàs de les utopies polítiques, la pel·lícula s'acaba erigint en un luxós aparador actoral en què Julie Christie i Susan Sarandon despunten com les portaveus d'una batalla ideològica que encara palpita amb força. El sobreactuat Shia LaBeouf juga a ser la reencarnació del periodista Bob Woodward, que a Tots els homes del president va encarnar un Robert Redford que aquí dirigeix i es reserva el rol d'un heroi inqüestionable, una figura potser massa noble i lluminosa per a un film protagonitzat per fantasmes del passat.