CINEMA
XAVI SERRA

"'Pacific rim' és la pel·lícula amb més esperit juvenil que he fet mai"

Entrevista amb Guillermo del Toro

Guillermo del Toro al rodatge de 'Pacific rim' Zoom

Què el fa recuperar tradicions tan oblidades del cinema japonès com el mecha i el kaiju?

De nen, els meus herois eren Eiji Tsuburaya, Ishiro Honda i Ray Harryhausen, els tres grans padrins del kaiju . I tot això està molt a prop de la meva ànima infantil, ja que la meva generació va créixer en l'absoluta adoració dels kaiju . Però últimament s'havia tornat un gènere de museu, contemplat només per friquis. Ni tan sols a l'Àsia es feien films de kaiju ! Ara no volia fer una pel·lícula nostàlgica, sinó aplicar un xoc elèctric al gènere i reviure'l per a una nova generació de nens i joves. Pacific rim és la pel·lícula amb més esperit juvenil que he fet mai, hi ha una voluntat lúdica enorme.

Ha dirigit Pacific rim pensant en el nen que era als 11 anys. ¿Hi ha moltes diferències entre el Del Toro d'11 anys i el de 48?

Potser en la dermis, però no en el cor. Sóc una persona infinitament més plena d'esperança que de nen. De petit era molt poruc i ara intento tenir una vida plena de passió i dedicar-me al que vull fer i ser qui vull ser.

El monstre és una figura capital en el seu cinema. Sovint el retrata amb tendresa. ¿Com s'expressa aquest amor amb monstres terribles i destructius com els de Pacific rim?

És que la bellesa del kaiju és semblant a la dels films de lluitadors mexicans. No importa que sigui bo o dolent, tu l'adores igual. Tant els monstres com els robots estan vistos des de l'adoració d'un nen. Per gaudir de Pacific rim és essencial connectar amb la mirada bocabadada i de sorpresa que intenta transmetre la pel·lícula cap al món que retrata, a través de moltes decisions de posada en escena i de la direcció d'art.

Es confessa addicte a la feina. Però el seu últim film, Hellboy 2 , era del 2008. ¿Han sigut durs aquests anys sense rodar?

Sí, molt. Però, afortunadament, no m'he estat de braços plegats. He coescrit les tres novel·les de Nocturna , he produït sis pel·lícules i he engegat diversos projectes d'animació. Però, tot i que al final no vaig dirigir El hòbbit ni A les muntanyes de la follia , treballar en aquests projectes va preparar-me per dirigir un film tan gegantí com Pacific rim . Ha sigut una mena de gimnàstica involuntària i fortuïta.

En un estiu atapeït de seqüeles i reboots , Pacific rim és l'excepció. Nous personatges, un univers que arrenca de zero... Per què és tan difícil crear alguna cosa nova a Hollywood?

És difícil que es prenguin riscos quan els pressupostos són tan elevats. Pacific rim es fa amb un pressupost elevat, però no és ni de bon tros el més elevat de l'estiu. Alguns títols han costat 100 milions més. Nosaltres l'hem fet amb els actors adequats, però sense grans noms. Els resultats de taquilla han sigut bons, però produir una pel·lícula d'aquesta mida, sense estrelles i amb una idea nova, és molt arriscat.

Idris Elba va presentar la première del film a Barcelona. ¿El coneixia per The wire ?

Justament per això i per Luther el vaig fitxar. És un actor d'una versatilitat brutal. L'Idris té una majestuositat natural: és una de les poques persones que pot dir "Estem cancel·lant l'apocalipsi" i que jo m'ho cregui.

Ha ajudat autors debutants com Andy Muschietti i Bayona. Li agrada exercir de padrí?

És la meva vocació. Ara preparo un film petit a Mèxic, La delgada línea amarilla , l' opera prima d'un director mexicà. És fonamental que apareguin noves veus perquè el gènere es renovi. M'encantaria apadrinar nous directors a Catalunya. De fet, tinc una gran relació amb la productora Rodar y Rodar.