YERAY S. IBORRA

Rio 2016. Pa i circ

L’oposició cultural als Jocs Olímpics del Brasil viu eclipsada per la situació d’ 'impeachment’ a Rousseff. Falten pocs dies perquè comenci l’espectacle en un país sota un govern que va amenaçar de suprimir el ministeri de Cultura i on les urgències socials afloren. L’himne tropicalista 'Panis et circences' ressona de fons

Rio 2016. Pa i circ / RICARD VILADRICH Zoom

“Qui vingui a Rio posarà la seva vida en perill”. Diuen que els futbolistes no parlen clar. I que, com la majoria d’esportistes, se senten més còmodes sobre un terreny de joc que davant d’un micròfon. Potser per això Rivaldo ha canviat la carxofa pel teclat. En poques hores ha fet bullir les xarxes socials. Amb una fotografia i unes línies: “Os bandidos mataram essa menina de 17 anos”.

Falten poc més de quatre mesos per als Jocs Olímpics de Rio i l’exculer, entre imatges nostàlgiques de la seva gloriosa etapa com a jugador, ha fet una publicació que ha portat cua. Parlant clar als seus seguidors estrangers: “Quedeu-vos al vostre país d’origen, no vingueu al Brasil”. Per què? Fa poques hores, una adolescent ha estat assassinada a Linha Amarela, la carretera que connecta dos aeroports amb algunes de les seus on se celebraran els Jocs. Això quan tot apunta que el transport per carretera serà prioritari a Rio 2016; perilla la inauguració del metro per falta de temps i pel retard en l’arribada de finançament, tot i haver costat 21 vegades més del previst (2.500 milions d’euros). Com quan va sorgir el moviment d’avantguarda i ruptura Tropicália, que es va estendre pel Brasil a finals dels 60, el país viu avui sumit en el caos. Aquesta vegada, però, no és una estratègia dels moviments culturals insurrectes per trencar l’'statu quo'. Falten pocs dies per a l’inici dels Jocs Olímpics i el Brasil experimenta un cop d’estat informal: la violència ha escalat en els últims mesos al país llatinoamericà. Dels 1.200 assassinats el 2015 s’ha passat a prop de 2.500 només entre el gener i el maig d’aquest any. Setze per dia.

Els moviments socials estan molt debilitats després de l'oposició al Mundial 2014

Com a conseqüència, l’estat policial s’ha “apoderat” –diu en Rafael, identitat protegida, activista resident a Rio– del Brasil. Fa dies que en Rafael i un grup de companys denuncien que, per culpa dels Jocs i la rentada de cara que el govern executa al país, s’han produït desallotjaments, execucions extrajudicials i repressió per part dels cossos de seguretat. Ja ho va predir el grup de punk barceloní L’Odi Social abans dels Jocs de Barcelona 92 amb No olimpics... “Hi haurà més policia. Hi haurà més repressió. Contra el 92: Olimpíada goma-2!”. Per a Rio 2016, 170.000 policies vetllen per la “pau social”, tot i que segueixen produint-se denúncies per brutalitat des d’organitzacions com Human Rights Watch.

Com un meló escapçat, el Brasil s’escindeix en dues meitats davant dels Jocs Olímpics: un sondeig de Folha de S. Paulo diu que, quan falten pocs dies perquè comenci l’espectacle, la meitat dels brasilers s’hi oposa. A més d’un 60% no li interessen, els Jocs: els brasilers han vist incomplertes la majoria de promeses de canvi per part de l’estat. Més seguretat? Não. Més infraestructures? Não; ni tan sols els esportistes disposen d’instal·lacions dignes... La selecció australiana ha marxat de la Vila Olímpica perquè les parets ploraven amb més d’una dutxa encesa. Més garanties sanitàries? Deixant el Zika de banda, ni tan sols hi ha hagut la reducció de contaminació prevista, xifrada en un 80%. La badia de Guanabara, on es faran competicions de rem i piragüisme, sembla un abocador gegant. "Demanem que la gent no vingui esperant Chicago, Nova York o Londres. S’ha de comparar Rio amb Rio”, en paraules de l’alcalde de la ciutat, Eduardo Paes, segons recull el periodista Germán Aranda.

L’impeachment s’ho ha empassat tot

Si l’enquesta de Folha de S. Paulo ho hagués demanat, potser un tant per cent encara més alt que el 50% hauria mostrat preocupació per la situació política del país. L’impeachment, un procés judicial obert contra el mandat de Dilma Rousseff, té tota l’esquerra brasilera concentrada –i consternada– des del 12 de maig de 2016. L’impeachment s’ho ha empassat tot. Fins i tot els esforços d’oposició de la cultura als Jocs Olímpics; en un primer moment, escriptors i músics s’havien manifestat contra les injustícies derivades per l’acollida dels Jocs. Com cantaven Os Mutantes l’any 1968, els Jocs Olímpics –així com el Mundial de la FIFA 2014– s’han vist des de certs sectors de la cultura com un exercici de distracció: pa i circ. Ara, però, la prioritat és un altra. “Ara ens hem centrat a fer fora Michel Temer [president interí del Brasil] i acabar amb el segrest polític i cultural del país”, declara una de les artistes del moviment Ocupa MinC. Temer ha plantejat eliminar, només arribar al poder, la cartera de Cultura, supeditant-la a Educació.

La gent balla i riu davant del Palacio Capanema; la música, als seus caps, no s’ha aturat. Un grup de dones, alçant el puny, criden a la vegada, i en coreografia perfecta: “Fora Temer!”. La diputada federal Jandira Feghali (Partit Comunista del Brasil) brama davant dels mitjans: “El govern no conversa, només sap enviar la policia!”. Per l’ambient, entre la festa i la reivindicació, ningú diria que desenes d’activistes acaben de ser desallotjats després de 70 dies d’ocupació. No és la fi del moviment, però. Ara, l’activitat cultural que durant el maig i el juny es feia dins de Capanema s’ha traslladat a les portes de l’immoble. “Farem la revolució amb violins”, clamava un dels eslògans de l’Ocupa MinC.

Algunes d’aquestes activitats han estat molt concorregudes. La por del govern que l’esperit de protesta s’estengués ha accelerat el desallotjament: vint capitals brasileres començaven a generar clons de l’Ocupa MinC a les respectives seus del ministeri de Cultura. Michel Temer ha volgut evitar-se qualsevol tipus d’incendi. Al llarg d’aquests més de dos mesos d’ocupació, l’Ocupa MinC ha organitzat assemblees, xerrades, exposicions i concerts. Entre altres, hi ha tocat Caetano Veloso, també desenes d’artistes locals. El mateix Caetano Veloso actuarà, amb altres companys del moviment tropicalista com Gilberto Gil (proper a Lula da Silva; va ser el seu ministre de Cultura de 2003 a 2008), també a la festa d’inauguració dels Jocs. Estan previstos més de 2.000 espectacles institucionals al llarg de Rio 2016.

Revolta digital

L'oposició a un esdeveniment tan massiu com uns Jocs Olímpics acostuma a ser com un crit sord. Una moneda dins d’un pou, on les onades arriben ja molt debilitades a les parets, sense força per tombar-les. Com recorda Jordana Barbosa, una periodista brasilera resident a l’estat de Goiás, a l’interior del país, els moviments socials estan molt “debilitats” després de l’oposició al Mundial de la FIFA 2014: el Não vai ter copa va acabar amb 128 detencions en només una nit i amb el centre de São Paulo convertit en un camp de batalla.

Els moviments socials s’han disgregat, els bolets de protesta s’han passat al digital. “No sabem què més fer contra aquest govern colpista”, comenta Barbosa. Com va fer Rivaldo, a falta de carrers segurs on cridar, alguns moviments socials i culturals han utilitzat les xarxes per fer-se escoltar. Com deia el documental sobre el cop d’estat contra Hugo Chávez: "La revolució no serà televisada… Serà tuitejada!". Ja hi ha un esdeveniment creat a Facebook per a la manifestació del dia 5 d’agost contra els Jocs.

D’expressions a les xarxes n’hi ha de més curioses, però. Un grup de Facebook s’ha proposat ofegar la torxa en algun quilòmetre dels quasi 20.000 que recorrerà. La idea és imitar l’home que va ser detingut a Mato Grosso do Sul per intentar apagar-la amb un cubell d’aigua. La pàgina a la xarxa social (Vamos a apagar a tocha) es proposa fer-ho però amb 50 pistoles d’aigua. “Armes de destrucció massiva”, diuen. Que no hi falti l’humor. Ni l’esperpent. Que l’esperit juganer de Tropicália ressoni amb força al Brasil.