ESCENES
BELÉN GINART

Portes obertes a la vida i la mort

Teatro de los Sentidos presenta els seus 'Petits exercicis pel bon morir' al Polvorí de Montjuïc

Un espai. Dues portes. Llibertat per decidir quina es vol travessar. Per una s'entra al món dels petits exercicis pel bon viure. Per l'altra, al dels petits exercicis pel bon morir. ¿Cara i creu de la mateixa moneda? Depèn de qui respongui la pregunta. Perquè aquest joc de portes obertes a la tria de cada espectador és l'epicentre de la proposta que Teatro de los Sentidos presenta al Polvorí de Montjuïc, seguint el seu llarg camí de teatre vivencial construït a mitges per les emocions del públic.

Petits exercicis pel bon morir és el títol d'aquesta proposta, que ja es va poder veure fa un parell d'anys al Grec i que ara torna al punt d'inici després d'un dilatat recorregut per Europa. Com qualsevol treball liderat per Enrique Vargas, l'antropòleg fundador de Teatro de los Sentidos, l'espectacle neix d'una pregunta, però s'intenta que la resposta vingui més del propi cos que del cap. L'experiència davant de la intel·lectualització.

GAUDIR DES DEL PROPI IMAGINARI

Des de la seva fundació, la companyia experimenta amb la dramatúrgia de les sensacions. Lluny del públic estàtic i merament observador, s'adreça al que Vargas denomina "imaginants" i l'implica directament, personalment, en cada espectacle. Aquí no serveix de res només mirar i escoltar. Cal ser-hi i parar l'orella, sí, però sobretot cal olorar i tocar. Als Petits exercicis pel bon morir hi apareix una constant en els treballs del grup: la idea del laberint. L' imaginant l'haurà de recórrer, en alguns trams a les fosques, i al llarg del viatge s'haurà d'enfrontar a les pròpies pors, a les més íntimes. Però la voluntat no és espantar ningú sinó ajudar-lo a plantejar-se grans temes d'una manera poètica i lúdica.

Conscient d'aquella màxima segons la qual l'humor és la millor arma per tractar qüestions serioses, Vargas n'ha impregnat l'espectacle. "Acostumem a prendre'ns aquests temes massa seriosament. I nosaltres volem defugir el dogmatisme. La clau és justament com no prendre't seriosament que ja no respires", diu el fundador de la companyia.

ESPECTACLES ADAPTATS A L'ESPAI

Els espectacles de Teatro de los Sentidos s'adapten a l'espai on es fan. I a Barcelona tenen l'avantatge de disposar d'una seu estable, el Polvorí de Montjuïc, un lloc singular que predisposa l'ànim per veure-hi alguna cosa especial. L'espectador, l' imaginant , hi és tractat com algú únic, com si no hi hagués més convidats a gaudir d'aquesta proposta en què, entre altres coses, se li demanarà que escrigui en un paper quin voldria que fos el seu epitafi. Malgrat aquesta intimitat, l'espectacle es farà cada dia per a 144 persones, repartides en tres sessions.

Dues portes. Una prepara per a la vida i l'altra per a la mort. Quina té més èxit? "Depèn molt. No hi ha una pauta clara. Però es donen situacions curioses. Moltes parelles fan camins diferents. I no és estrany que algú s'ho pensi una estona, es decanti per una porta i a l'últim moment corri cap a l'altra", diu Vargas. És el que tenen les grans preguntes: sol ser molt difícil donar una única resposta.