Fugides
BORJA DUÑÓ AIXERCH

Paula Bonet: "Personalment, veig el barri de Russafa com una mena d'oasi enmig de València"

Paula Bonet (Vila-real, 1980) és una il·lustradora en auge. Artista de cap a peus, ha acceptat amb gust la doble invitació del 'Play'. D'una banda, deixar constància del seu talent a la primera portada de la història del suplement. De l'altra, estrenar la secció fugides amb una passejada pel barri de Russafa, a València.

Paula Bonet, il·lustradora il·lustre / JOSÉ BRAVO Zoom

Dius que ets una creadora impulsiva. També ets irracional?

Pense que enmig de la impulsivitat i el caos que envolta el meu procés creatiu hi ha una part molt racional amagada, però que surt de tant en tant.

¿La il·lustració és una necessitat vital per a tu?

És indispensable. Necessite dibuixar cada dia, si no ho faig sento com si estigués perdent una part bàsica del meu jo. El fet d'il·lustrar és per a mi una manera d'autoconeixement i al mateix temps d'autoafirmació.

Has treballat per a Mishima, Pau Vallvé, Mazoni... Quina és la teva relació amb la música?

La mateixa que amb la literatura. Valore i gaudeixo moltíssim totes dues arts, i les meves il·lustracions molts cops en beuen. Haver treballat per a ells ha estat un plaer immens, perquè admire moltíssim la feina de tots tres.

On creus que es troba el poder seductor dels teus dibuixos?

Crec que en la sinceritat i en el fet de retratar escenes o emocions amb què tothom es pot sentir identificat. Pense que són molt propers i que és fàcil que la gent els puga fer seus.

Per què sempre apareix el color vermell en els teus dibuixos?

Quan pintava a l'oli em vaig començar a obsessionar amb el vermell i el negre. Sempre anava vestida amb eixos colors i vaig començar a pintar quadres vermells. Vaig estar quasi tres anys pintant només amb vermells i dues tonalitats de negre. Feia exposicions i m'agradava pensar en el conte de Galeano que parla del món com si fos un mar de focs (perquè a més a més, al final la gent venia a les expos vestida de vermell o negre!).

Parla'ns de Russafa, ¿és el teu lloc favorit?

Russafa ha estat casa meva durant molts anys, i per a mi és un símbol d'independència i de trobar-se un mateix. Durant molt de temps pensava que Russafa era l'únic lloc al qual em sentia pertànyer. Els valencians som gent molt oberta, i els valencians (i francesos, alemanys, anglesos, centreamericans, sud-americans...) que viuen a Russafa ho són especialment, i normalment la gent que es trasllada a Russafa té moltes inquietuds culturals. Es fan moltes activitats relacionades amb el món de l'art, sempre s'ha apostat molt per la música i per les arts plàstiques, i des de fa dos anys pel teatre, gràcies a la companyia Arden i la Sala Russafa. Personalment, veig Russafa com una mena d'oasi enmig de València, supose que per tot el que està passant ara mateix i la necessitat de fer pinya.

¿Alguns artistes del barri que vulguis recomanar?

Recomane sense cap dubte la il·lustradora María Herreros, que fa un treball impecable i amb moltíssima força; el pintor José Saborit, que pinta uns paisatges immensos, quasi zen, que t'envolten i t'atrapen, i l'escriptor Carlos Marzal, que té un poema que parla d'una "bèstia octòpoda" que em tenia boja quan estudiava belles arts.

¿A quines ciutats podem trobar dibuixos teus?

A Bèrgam, Florència, París, Oporto, Londres, Sevilla, Pamplona, València i Barcelona. Es poden trobar en galeries d'art, al carrer o en espais privats.

Quins són els teus plans professionals per al 2013?

Una exposició amb el fotògraf Mariano García a la Roll Up Gallery de San Francisco, una exposició amb tot el treball fet per als Inspira, la imatge de la nova obra de teatre d'Estel Solé, Animals de companyia, i un parell de projectes que són al forn i encara no en puc parlar.

----

A PEU

RUSSAFA, VALÈNCIA

Per la Paula Bonet és obligat visitar l'antiga carnisseria Slaughterhouse (Dénia, 22), convertida en llibreria i restaurant: "La selecció literària és impecable i les cartes inspirades en la literatura que fa el xef són exquisides". No gaire lluny trobem botigues plenes d'articles "especials", com el Gnomo, al carrer Dénia, 12, "una botiga d'objectes de disseny, obra original i prints de diversos il·lustradors, que era l'antiga seu dels mags de València, amb el terra de rajoles blanques i negres, com un tauler d'escacs". També n'hi ha d'altres, com La Casita de Papel (Dénia, 6), Kauf vintage (Cadis, 36) i Caroline (Cadis, 25). Si voleu fer un mos, aneu al Basílico (Cadis, 42), al vegetarià Copenhagen (Literato Azorín, 8) o a l' Amadeus, al carrer Pare Perera, 5. I al barri s'hi celebren festivals com el Russafart (www.russafart.com) i el Russafa Loves Kids. "A més a més, quan s'acosta el Dia de la Música, els grups locals toquen en perruqueries, aparadors o enmig del carrer (la petita discogràfica Malatesta Records hi és molt present)", diu la Paula.