Pep Toni Ferrer entrevista Miquel A. Landete

P.T.F. |Què pot aportar sa música a sa nova situació social i política actual?

M.A.L. | Disparar en tu el mecanisme per fer-te pensar en tot el que t'envolta. Analitzar-ho, valorar-ho, fer que et posiciones i actuar en conseqüència. La música és la ferramenta més potent que l'ésser humà té a l'abast per transmetre les emocions i els sentiments més íntims, més personals. I el que és personal, amic Pep, és polític.

Què ha passat amb aquell boom des pop en català de fa dos anys?

Crec que no va ser tan important i hi ha de tot: alguns que per fortuna ho han deixat i també d'altres que malauradament segueixen existint. El que sí que trobe a faltar és una atenció generalitzada de cara als artistes que no són de Barcelona. És un poc endogàmia i un poc de por al que es desconeix. Cal follar amb gent que no coneixes de res.

València també és una illa?

Més que València, els ciutadans que hi viuen. La ciutat és una puta al servei de Madrid. Mentrestant, la gent que dia a dia intenta viure-hi es troba sola, separada de la resta del món. Afortunadament, comencen a ressorgir les associacions de veïns, els col·lectius combatius... Així i tot, és una molt bona ciutat per a crear-hi.

Tu que ets professor, ¿creus que sa llei Wert és bona per as desenvolupament de sa intel·ligència infantil?

La llei Wert aconseguirà xiquets i xiquetes submisos, obedients, petits robots que sols necessitaran un plat de merda al dia per menjar i estaran desprotegits i llestos per ser enculats per bisbes, constructors i polítics del PP. I de CiU, esclar. No ens oblidem de CiU.

Com veus es circuit underground que canta en català? Tindrà vigència per a ses pròximes generacions?

No tinc gaire clar que el pop, el rock i el folk siguen músiques que puguen evolucionar. Per a mi estan de puta mare com estan; es tracta de fer-les bé. De generació en generació sols perduren les bones cançons, i ara mateix se n'estan fent de collonudes. Mira, hi ha l'Ulam o els Arthur Caravan, que les meues filles seguiran cantant.

¿Sa música s'ha convertit en un producte d'entreteniment amb lletres mediocres?

Sí, totalment. I en especial en este puto país. Ací, el món del pop i el del rock és tan fals, feixista, masclista i covard com el del futbol de primera divisió. " Farlopa para todos!" Eixe és l'eslògan, primo . És molt difícil vore un cantant mullar-se i actuar en conseqüència sobre el que està passant i tot el que ens estan furtant. Patètics.