CARA A CARA
ARA

Miquel A. Landete entrevista Pep Toni Ferrer

Pep Toni Ferrer, d'Oliva Trencada, se sotmet a l'interrogatori de Miquel Àngel Landete. Dos músics, dues procedències, dues visions del món, dues formes de combat

Miquel A. Landete i, de cap per avall, Pep Toni Ferrer Zoom

M.A.L. |Quin és el teu punt de partida favorit per començar a escriure una cançó?

P.T.F. |Un restaurant gallec que porten uns xinesos. Uns gitanos de 16 anys tocant sa guitarra al carrer. Un bar que serveix els gintònics a 3 euros. Ses cares de ses caixeres de l'Eroski canviant de torn, la que entra ve fresca, la que se'n va no tant. Les preferents de Bankia, que han robat els estalvis a mons pares.

¿Penses que una cançó està acabada del tot alguna vegada?

En realitat crec que és molt més fàcil acabar-la que no pas començar-la.

Quines coses has après a base de tocar en directe tot sol?

Que mola més tocar en grup.

En quina mesura eres conscient de la particularitat d'Oliva Trencada? ¿De quina manera la condiciona Mallorca?

És guai fer coses a Mallorca, hi ha molta gent creativa. Sa putada és que es circuit és petit, i mira que no conec a ningú que no li agradi sa música, en canvi conec gent que no li mola gens es futbol. Si a sa premsa des dia a dia emprassin es mateix espai que donen al futbol per a sa música, sa música tindria un molt bon estat de forma.

Quina diferència veus entre fer pop i fer folk?

Fer folk és tocar desafinat, tan desafinat com puguis. I fer pop és tocar pentinat, tan pentinat com puguis.

¿En els temps que corren, creus que l'ús de la violència està justificat?

Encara que no hi hagi una violència física sí que hi ha una violència atmosfèrica. Hi ha gent que està molt fotuda, i molts no en tenen cap culpa, simplement els han ficat allà. I es veu que sa tendència és que vagi a més. És esgarrifant que els fills ja neixen amb deutes. Imagina't néixer i haver de currar20 anys per tapar es forat dels que hi havia abans que tu nasquessis. Tal volta ells es posin més punkies i comencin a demanar comptes. Noltros es veu que no ho farem.

Per què creus que hui en dia el millor pop/rock/folk en català no es fa a Barcelona?

Un padrí meu em va dir: "Ses modes són s'únic que passa de moda". I esclar, a Barcelona ses modes hi tenen un pes molt important. Fa uns anys es va posar de moda el pop/folk, però ara sa gent està per altres camins. És es preu que han de pagar per viure en una gran ciutat, ells no la controlen, la ciutat els controla a ells. A Mallorca és diferent, aquí esteim controlats per cérvols castrats.

Musicalment, què no has fet encara que t'agradaria fer?

Una bona cançó.