MÚSICA
BORJA DUÑÓ AIXERCH

Owen Pallett: “Brian Eno diu que les meves lletres l’animen a escriure’n més”

Més enllà de la seva feina com a violinista i arranjador dels Arcade Fire, el canadenc Owen Pallett té una sòlida carrera com a solista. Ara presenta el seu magnífic quart disc, ‘In conflict’ (2014)

PETER JUHL Zoom

El teu nou disc, In conflict (2014), havia de sortir el 2013 i s’ha endarrerit fins a aquest any. ¿T’ho impedien els teus compromisos amb els Arcade Fire?

Sí, com que estava tocant amb ells vaig veure que en aquell moment no tindria temps per fer concerts de presentació del meu disc i vam posposar-ne el llançament fins al maig d’aquest any.

Has tocat en tots els concerts del Reflektor tour d’Arcade Fire, també al Primavera Sound d’aquest any. Què recordes d’aquell concert?

La veritat és que no vam quedar-ne gaire contents. Ens va semblar que no havíem donat el cent per cent, que no vam ser prou enèrgics i és llàstima, perquè també vam ser-hi el 2005 i va ser una passada, un dels millors concerts de la meva vida. L’actuació d’aquest any potser va ser una mica plana, però aquella nit vaig poder veure el concert de St. Vincent, que va ser genial, de manera que això ho va compensar.

¿El títol In conflict té algun significat que englobi tot el disc més enllà del sentit específic de la cançó que li dóna nom?

Sí, va sortir en veure que moltes de les cançons tractaven sobre ser en un estat diferent del normal. Jo mateix em sentia en conflicte entre la “normalitat” i la “bogeria” (sempre ho dic entre cometes). Just abans, mentre no feia activitats creatives, mentre no escrivia cançons, em trobava molt content i relaxat, però alhora sabia que havia de fer música per continuar tirant endavant i allà hi havia un conflicte.

A les entrevistes et solen preguntar sobre com la teva sexualitat es reflecteix en la música que fas. Et molesta?

Sí, sí que em molesta. Ets la primera persona que m’ho pregunta, però sí, m’emprenya molt.

¿Creus que si no fossis gai no t’ho preguntarien?

M’estàs fent una pregunta retòrica. És evident que no ho farien.

¿Penses que en el món de la música encara perviuen aquests prejudicis i estereotips?

Sí, però no crec que sigui específic del món de la música. Penso que es tracta més aviat d’un reflex del món en general, en tots els camps. M’emprenya molt aquesta visió de gueto de la música femenina o de la música queer com una extensió del que se suposa que és el comportament humà normal, de la pràctica humana normal.

Al principi tocaves tu sol i construïes la música gravant loops amb el violí. Cap al final del concert introduïes un parell de músics. ¿Ara toques amb banda completa?

Al principi no hi havia prou diners per portar músics o amics que m’animessin i vaig començar a sentir-me nerviós i a tenir ansietat dalt de l’escenari. Un parell de vegades vaig patir atacs de pànic. No és que em bloquegés a mig concert; vaig ser capaç d’acabar-lo i ningú no se’n va adonar, però per dins estava perdent el cap. El 2010 vaig començar a introduir altres músics, fins que Robbie Gordon [bateria] i Matt Smith [baix] s’han convertit en la meva banda estable. Els vaig fitxar perquè són els meus millors amics.

Vas gravar In conflict amb ells?

Sí, de fet, aquest disc està gravat en directe, sense claqueta. Després vam afegir alguna veu i algun overdub, però tota la resta és en directe.

Què ha aportat Brian Eno al disc?

Ens havíem trobat unes quantes vegades a Nova York i em va venir a veure tocar. Després del concert, li vaig comentar que estava acabant el disc i el va voler sentir. Aleshores estava gravant els cors i li vaig demanar si en volia fer algun. Li va encantar la idea i em va tornar la gravació que li havia passat plena de cors, de guitarres, sintetitzadors, tractaments de pianos i tota mena de coses. El meu enginyer va triar què ens quedàvem i ho vam mesclar. No ens vam trobar a l’estudi però va ser molt amable i em va dir que li encantaven les meves lletres i que l’animaven a escriure’n més.

¿Llavors és probable que col·laboreu més estretament en un futur?

Hi he pensat, però no sé què podria aportar al seu procés. No és per ell; té més a veure amb la meva condició de control freak.

Owen Pallett + Foxes In Fiction. Sala Apolo (Barcelona). Dissabte, 13 20.30 h (teloners), 21.30 h (Owen Pallett). 22-24 €. Més informació: www.sala-apolo.com, www.cloudydog.com