CARA A CARA

Òscar Andreu entrevista Òscar Dalmau

Els Òscars estan d'enhorabona. Acaben de publicar 'Pop a la catalana 2' i '17 maneres de matar un home amb un tovalló'. Endevineu qui ha fet el disc i qui el llibre

Òscar Andreu Òscar Dalmau Entrevista Zoom

Ò.A. |Acabes de publicar Pop a la catalana 2 . ¿Creus que hi ha material per fer-ne un tercer i retirar-te a viure de les rendes? ¿Pop a la catalana 3 seria un bon títol?
Ò.D. |No ho havia pensat, però posar un 3 darrere de Pop a la catalana és una idea genial per batejar un tercer volum. De material n'hi ha. Ara només cal que les grans discogràfiques que en tenen els drets s'avinguin a un acord. De moment, amb les 5.000 còpies venudes d'aquest segon volum ja tinc pagat mig xalet a Kauai.

Rescates autors i intèrprets dels anys 60 que canten en català, però no són tota la penya dels 16 jutges. Què t'atrau d'aquests autors?
Que es dedicaven a escriure o a cantar sobre amors, desamors, sortir de festa, passar-ho bé... i a adaptar èxits internacionals a la nostra llengua amb total normalitat, tal com feien els espanyols o els francesos o els italians. Està bé recordar que en aquest país ja es feia pop molts anys abans que apareguessin els Manel o Els Amics de les Arts.

¿Hi ha un dia en què davant d'una cubeta de discos reps el missatge diví de "Has de rescatar aquesta música"? Quan vas començar a estirar el fil?
A partir d'un disc menut de Grau Carol i la seva orquestra del 1963. Vaig descobrir-hi una versió en català de la meva bossa nova preferida, el Desafinado . Vaig pensar: "La gent ha de sentir aquesta meravella".

Has venut discos al Japó. Japonesos que flipen amb la Núria Feliu, entre d'altres. Sí?
Sí senyor, els japonesos són una ètnia que em tenen fascinat. Tenen una cultura musical acollonant i són consumidors de Pop a la catalana perquè els interessen les versions internacionals d'èxits dels 60 cantades en una llengua tan exòtica per a ells com és el català.

Algun dels autors/intèrprets que surten al disc no ho van acabar d'esprémer en la seva època. Què et diuen quan, 50 anys després, truques per incloure'ls en un recopilatori?
Es queden parats. No comprenen gaire bé com se'ls ha silenciat durant tant de temps i, de sobte, un malalt es vol posar en contacte amb ells per preguntar-los dades sobre aquella època per incloure-les al llibret explicatiu que acompanya el CD.

A qui li produiries un disc? No cal que estigui viu.
A la Lita Torelló, per exemple. O a la Salomé, un disc farcit de bossa nova . I, per descomptat, ressuscitaria l'Elia Fleta. Era madrilenya però va gravar dos estàndards de jazz amb una dicció catalana esplèndida. Només dues cançons. Jo n'hi hauria fet enregistrar un LP sencer.