ENTREVISTA
PLAY

Albert Sánchez Piñol entrevista Óscar Aibar

Albert Sánchez Piñol, que s'ha deixat adaptar cinematogràficament per Óscar Aibar, posa prova el director d'El bosc amb un qüestionari sobre misteris inexplicables.

A.S.P |Naufragues en una illa deserta amb un productor, un actor i un guionista. A qui devores primer?

Ó. A. |Crec que ells a mi. En aquesta situació em suïcidaria en menys d'una setmana.

En un bar et trobes amb Ed Wood i Orson Welles. Qui acabaria pagant les copes?

Estic segur que el pobre Ed mai va poder invitar a ningú a res. No el deixaríem pagar mai.

Estàs rodant una pel·lícula que exigeix la presència de 1.000 búfals americans. El productor et porta una vaca. Què fas?

Et sorprendria les vegades que et pot arribar a passar alguna cosa semblant en aquest país. Jo sempre em poso a llegir El Mundo Deportivo i dic que no rodaré res fins que no vegi almenys 100 búfals. Finalment acabo conformant-me amb 10 toros flacs.

Estàs obligat a rodar una seqüència amb un nen estúpid, un animal mal entrenat o un exboxejador sonat per les hòsties. A qui esculls?

L'animal, sens dubte.

Com s'explica el misteri que, al final d'una estrena, sempre apareix un senyor petitó i amb bigoti que s'apropa al director i li diu "la pel·li m'ha agradat molt, però és una merda per això, això i això"?

És una cosa que sempre passa i no té cap explicació coneguda. Crec que és cosa del Mal, que quan vol fa molt bé la seva feina.

Per què mai cap director ha disparat amb una Magnum 45 contra el senyor petitó i amb bigoti?

Samuel Fuller portava la seva Lüger i la posava sobre la taula abans de les rodes de premsa. És el cas més semblant que conec. Penso molt en aquesta anècdota durant les rodes de premsa.

La millor i la pitjor pel·lícula de la història del cinema, i per què ho són.

És difícil escollir-ne una. Avui diria que Gattaca , d'Andrew Niccol, per exemple, és increïblement elegant i hipnòtica. ¿La pitjor? Afortunadament, les oblido ràpidament.

Hi ha directors homes i dones, blancs i negres, homosexuals i heterosexuals. Per què no hi ha cap director nan?

No se me n'acudeix cap de famós, però segur que existeix. No veig per què no.

Què t'impulsa a convertir una història en una pel·lícula?

Que expliqui alguna cosa que no m'hagin explicat mai, o que expliqui una cosa explicada moltes vegades però ho faci de manera diferent.

Si no fessis pel·lis, què faries?

D'explorador polar o de taxista, segons quina fos la meva sort.