ENTREVISTA
PLAY

Óscar Aibar entrevista Albert Sánchez piñol

A més de convertir un relat d'Albert Sánchez Piñol en la pel·lícula El bosc, Óscar Aibar ha sotmès l'escriptor a un interrogatori. Després s'han intercanviat els papers.

Óscar Aibar Albert Sánchez piñol Entrevista Zoom

Ó.A. |Si no et llegís ningú, en una illa deserta, per exemple, ¿seguiries escrivint?

A. S.P. | No. Però llegiria molt. Sobretot manuals de supervivència en illes desertes.

Qui creus que odia més a qui, el monstre a la bella, o la bella al monstre?

Home, jo crec que la gràcia és que s'estimin, no que s'odiïn. Sobretot que la bella s'estimi el monstre. Al revés no té cap emoció. Ara bé, si la cosa acaba en matrimoni, el que és comú és que l'odi mutu sigui perfectament equiparable, com demostren tots els divorcis.

Quines dues coses li demanes a una bona història?

Que tingui un bon principi i un bon final. I si he d'escollir, que el final superi l'inici.

Què seria el més horrible que podries trobar-te anant en cotxe, després d'un revolt?

Que no hi hagués carretera.

Un diumenge perfecte.

Un diumenge en què al matí no faig res, més enllà d'entrar una estona a Ogame (els jugadors ja m'entenen) i en què, al vespre, el Barça guanya 5-0, si és possible contra el Reial Madrid.

I un dilluns?

Els dilluns s'haurien de prohibir. Però com que això no és factible, diguem que el dilluns més perfecte és aquell que més s'assembla a un diumenge perfecte.

Quins tres llibres salvaries en una nau que s'allunya d'una Terra a punt d'explotar?

Intentaria salvar un ésser humà prou petitó perquè el seu volum no superés el de tres llibres. Quan fos gran, al seu refugi d'Alfa Centauri, ja pensaria totes les històries que valgués la pena pensar.

I quines tres pel·lícules?

Em remeto a la resposta anterior. Jo no crec en la immortalitat de la narrativa. Tot cansa, tot passa, que diuen els francesos. Els sumeris van inventar la paraula escrita. ¿Algú recorda el nom d'algun autor sumeri? El gran relat que ha creat l'ésser humà no és cap llibre, ni cap pel·lícula. És ell mateix.

¿Alguna vegada t'ha agradat més la pel·lícula que el llibre?

Moooltes! Que la pel·li sempre espatlla el llibre és un d'aquells llocs comuns que s'han incrustat en la retòrica creativa. El padrí supera el llibre. I Tauró , de Spielberg, basat en un bestseller relativament mediocre. I moltes més. Com El bosc , per exemple, dirigida per un tal Óscar Aibar, que d'un relat de vuit pàgines en va treure un digníssim llargmetratge.

Poe o Lovecraft?

Poe. Lovecraft fa de bon llegir als 15 anys. Poe, sempre.