CRÍTICA DE SÈRIE
EULÀLIA IGLESIAS

Olive Kitteridge

***** De Lisa Cholodenko (direcció) i Jane Anderson (guió) per a HBO. A Canal+ i Yomvi

Com si fos la protagonista d’un conte de Mercè Rodoreda, Olive Kitteridge (una Frances McDormand més reverenciable que mai) només és capaç de demostrar afecte per les flors del seu jardí. La protagonista de la joia televisiva de la temporada se’ns presenta quan prepara meticulosament l’escenari del seu suïcidi. A partir d’aquí, la minisèrie de la HBO es mou al llarg de quatre capítols per més de dues dècades de la vida d’aquesta professora de mitjana edat amb un caràcter adust i franc, sobre la qual plana en tot moment l’ombra de la malaltia mental. L’Olive sempre té una mala paraula per al seu marit, tan atent (Richard Jenkins, que hauria d’acaparar tots els premis d’interpretació de l’any), i el seu fill no la considera una bona mare. A partir de la novel·la d’Elizabeth Strout, Lisa Cholodenko (més lluïda que en films com Los chicos están bien ) elabora un drama tan ric en matisos que resulta impossible encotillar l’Olive en un únic arquetip o diagnòstic psicològic. La sèrie es mou per moments dolorosos, irritants, sarcàstics, patètics o corprenedors amb una sensibilitat extrema i sense que el registre quedi mai forçat, alhora que du a terme un perspicaç dibuix de la vida d’un poble costaner de Maine. Televisió en majúscules.