CRÍTICA DE CINEMA
Cultura 07/03/2014

Oh boy

*** Direcció i guió: Jan Ole Gerster. 83 minuts. Alemanya (2012).Amb Tom Schilling, Marc Hosemann, Friederike Kempter, Justus von Dohnányi, Michael Gwisdek, Katharina Schüttler, Arnd Klawitter i Martin Brambach.

Xavi Serra
1 min
Oh Boy

Entre la comèdia dramàtica i el retrat generacional, Oh boy segueix al llarg d’una llarga jornada un jove alemany, Niko Fischer. Sense ofici ni benefici, transita per la vida sense rumb, immers en un desassossec existencial i sostingut pels diners d’un pare a qui fa creure que encara estudia dret. El dia arrenca amb el Niko intentant marxar inadvertit d’un llit. Enxampat, rebutja un somriure i un cafè i, després d’un silenci incòmode, enfila cap a casa seva. Durant les pròximes 24 hores es creuarà amb tota mena de personatges: un psicòleg agressiu, una companya d’escola, amics, familiars, actors, un veí desesperat per compartir els problemes... Tots plegats formen un quadre pintoresc, una fotografia moguda d’una Alemanya que transparenta les neurosis a través d’aquestes trobades marcades per la frustració i l’estranyament.

El debutant Jan Ole Gerster trasllada a Berlín el manual del mumblecore nord-americà: un blanc i negre sense textura, personatges en una deriva postadolescent, panoràmiques urbanes, temps morts... Ni en la posada en escena ni en el guió brilla el geni més que en espurnes, en moments puntuals. Però és fàcil adonar-se dels motius pels quals Oh boy s’ha convertit en una de les revelacions del cinema alemany de l’any passat i ha triomfat en els premis del país: la pel·lícula posseeix un cert encant indefinible que s’infiltra en les seves imatges i fa que, tot i les seves limitacions i llocs comuns, no costi gaire entrar en el seu joc còmplice i amable. És com un filtre d’Instagram que ressalta les virtuts del film i minimitza els problemes. La pregunta és: ¿sense aquest maquillatge indie funcionaria igual de bé?

stats