CRÍTICA DE CINEMA
EULÀLIA IGLESIAS

Nymphomaniac

**** Direcció i guió: Lars von Trier. 117+124 minuts. Dinamarca (2013).Amb Charlotte Gainsbourg, Stellan Skarsgård, Shia LaBeouf, Willem Dafoe, Jamie Bell i Connie Nielsen.

No sabem encara si la versió censurada i estrenada en dues parts de Nymphomaniac difereix gaire del muntatge de més de cinc hores que Lars von Trier defensa com a propi. El que queda clar és que aquesta Nymphomaniac no s'ajusta a la imatge de la campanya promocional: no és ni una pel·lícula sexi ni un porno d'autor. Von Trier ha rodat un drama espiritual sobre una dona que busca retrobar la seva ànima a través d'una exploració radical de la sexualitat. El to religiós del film parteix d'aquesta base: Nymphomaniac es va construint a partir de la confessió de la Joe, una dona "pecadora", a Seligman, una mena de sacerdot laic, de manera que la veu principal d'ella sosté la narració, mentre que la d'ell l'acompanya amb variacions, contrapunts, digressions i notes a peu de pàgina.

Una estructura polifònica com la visió que es vol donar del sexe: la pel·lícula està dividida en vuit capítols, corresponents a diverses etapes de la vida de la Joe, que adopten diferents registres, des del més juganer fins al més fosc, passant per la tragicomèdia (l'episodi amb Uma Thurman) i l'humor inesperat (el del trio amb els africans). Tan a prop d'Andrei Tarkovski (al cinema del qual hi ha constants picades d'ullet) com de Catherine Breillat, aquesta versió capada de Nymphomaniac ens descobreix poques coses pel que fa a la relació entre cinema i sexe, cosa que no obvia la presència d'escenes intenses i pertorbadores com aquelles en què la Joe explora la frontera entre plaer i dolor. En canvi, resulta excessivament simple quan adopta un to reivindicatiu amb el qual el cineasta de vegades sembla autojustificar les seves pròpies sortides de to en el món real. Nymphomaniac dispara contra la correcció política de la mà d'una protagonista que se sent reprimida per una societat moralment hipòcrita. Però Von Trier força el martiri de la Joe fins al punt de sacrificar la coherència d'un personatge al xoc final. A l'espera de veure el director's cut, aquesta Nymphomaniac ja encaixa de ple en una filmografia com la del danès, plena d'apassionants personatges femenins que no tenen por d'entregar-se totalment a la vida malgrat que això els condemni a l'autodestrucció.