MÚSICA
BORJA DUÑÓ AIXERCH

Núria Graham: “Crec que cada vegada m’agrada més la imperfecció”

La cantautora de Vic presentarà a Girona ‘In the cave’ (2016), un disc més contundent que ‘Bird eyes ‘(2015) i que coincideix amb sonades col·laboracions en discos de La Pols i l’Era, Mazoni i Carla

Núria Graham. / ALBA YRUELA Zoom

El teu EP In the cave (2016) és el disc més rocker que has fet. ¿Marca una tendència sobre cap on voldries tirar d’ara endavant?

No, sonava d’aquesta manera amb el directe que tenim ara i potser anàvem cap a la tralla. Però això no vol dir que l’EP marqui el camí, perquè ara m’adono que estic fent coses molt diferents. Canvio molt de pressa. L’EP deixa constància d’un moment, però ara ja estic canviant.

Estàs pensant en un disc nou?

Potser fa qüestió d’uns mesos o unes setmanes no ho sabia gaire, però ara ja fa una temporada que estic pensant coses noves. No en puc dir gaire cosa perquè encara no sé el com ni el quan, però no serà com l’EP.

En quines coses noves penses?

Ara fa dies que estic tocant molt una guitarra de 12 cordes que tinc. A l’EP, per exemple, la veu ha perdut molta importància, fins i tot les lletres, i ara estic fent tot el contrari, li estic donant molta importància a fer una cançó de dalt a baix.

Recentment has cantat en català a La Pols i l’Era.

Va ser molt divertit, m’agrada molt com sona, aquest disc, és molt curiós de dalt a baix!

I també has col·laborat al disc de Mazoni, a la cançó Never push a sailor.

Aquesta em fa molt riure, m’ho diu tothom: «Com mola aquesta cançó que has fet amb en Mazoni!», ha, ha, és el hit!

És un vessant més pop de la teva música. De fet, a In the cave fas una versió canyera de Toxic, de la Britney Spears.

Esclar, a mi el pop m’agrada molt, crec que les cançons són molt importants. No tinc cap problema amb la música comercial, el que passa és que moltes no m’agraden perquè trobo que són molt dolentes, però hi ha coses que sí que m’agraden molt.

Què escoltes aquests dies?

Ara m’estava escoltant el disc nou de Primal Scream, però aquests dies he estat molt amb en John Martyn, perquè estic tocant més la guitarra acústica. Últimament també he estat escoltant molt de jazz, però perquè em venia de gust.

Ets bastant combativa al Facebook.

Sí, la vaig armar una mica amb una promo de l’Strenes [es refereix a una campanya de descomptes en concerts protagonitzats per dones]. Crec que és positiu que es cridi l’atenció sobre el fet que les dones toquen música, tot i que de vegades potser ja no cal, però que això s’aprofiti per fer promoció i descomptes ho vaig trobar ofensiu… però és igual.

Et molesta que diguin que ets molt jove, oi?

No és que em molesti, perquè és veritat, però crec que no cal que es mencioni, perquè un cop estàs fent música, i estàs tocant amb gent, t’hi entens i l’edat és una cosa que no té importància.

Com has canviat en els últims dos o tres anys?

Ja són anys en què canvien moltes coses, però a més a més, amb la música i tot això… Potser si comencés ara faria un disc diferent que el First tracks (2013). He de combatre amb la Núria del passat. M’agrada el que feia, però ara no ho faria, no se m’acudiria.

Estàs en moviment constant?

Sí, però això és positiu, crec, perquè si no seria molt avorrit. Va ser una cosa molt sincera, en aquell moment n’estava molt segura.

Què busques ara?

Crec que cada vegada m’agrada més la imperfecció. Potser abans era tot més maco. A mi ara la maqueta no m’agrada, i quan veig a l’Spotify que és el més escoltat, m’enfado molt. Però no passa res. No et sabria dir quina mena de canvi és, però hi ha tot de coses noves que m’agraden i ara m’he enganxat a tocar la guitarra de 12 cordes… o el concert improvisat que vaig fer l’altre dia amb el Raynald Colom, que és una cosa que m’aporta molt i m’obre moltes portes.

També has col·laborat al disc de la Carla Serrat. Et veus fent música més electrònica, com ella?

Ara no. Fa uns anys m’agradava molt el James Blake i volia fer alguna cosa així, però veig que tampoc és el meu estil. De vegades volem buscar el so que es porta, però crec que s’ha de potenciar el que et surt de dins. M’agradaria fer moltes coses, però al final fas el que pots. |

Strenes 2016: Núria Graham Auditori Centre Cultural La Mercè (Girona). Divendres 8 d’abril. 22 h. 10-12 € Consulteu la resta de la programació a www.festivalstrenes.cat