Nueva vida en Nueva York

Ja han passat dotze anys des que el Xavier Rousseau (Romain Duris) va viure a Barcelona a Una casa de bojos i va descobrir l’estil de vida Erasmus. Però les beques de mobilitat s’acaben i els joves d’aquesta coproducció europea s’han fet grans. A Las muñecas rusas (2005) vam veure’l enamorar-se de la Wendy, mentre que en aquesta tercera entrega som espectadors de la seva nova crisi: amb quaranta anys i divorciat, torna a començar a Nova York per estar a prop dels seus fills, que s’han traslladat amb la mare a Manhattan. A Nueva vida en Nueva York sembla que tot ha canviat però alhora tot és el mateix. El seu director, Cédric Klapisch, continua fidel a la fórmula de la sèrie sense alterar cap coma i el model i els personatges han millorat amb la pràctica. Aquest últim film és la crònica d’una maduresa, però també permet una inquietant lectura política: el Xavier, que va arribar a dir d’ell mateix que és “com Europa”, es presenta immers en un escenari hiperglobal en què no queda gaire clar l’encaix del Vell Continent. Signe dels temps?