Un crit a la llibertat amorosa

Sensual, sexual i romàntica, La vida de Adèle és un sisme emocional, una pel·lícula vibrant i única que s'atreveix a narrar ni més ni menys com és l'amor entre dues dones. Palma d'Or en el passat Festival de Canes, el jurat presidit per Steven Spielberg i la majoria de la crítica congregada van quedar rendits amb aquesta història que segueix l'educació sentimental de l'adolescent Adèle (interpretada per una extraordinària Adèle Exarchopoulos) i la seva relació amb l'Emma (Léa Seydoux), una noia més gran que ella que porta uns cridaners cabells de color blau.

Una història que no té por als sentiments intensos ni tampoc al sexe lèsbic, però que pretén superar el clixé del cinema homosexual, tal com defensa el seu director, Abdellatif Kechiche: " La vida de Adèle no és una història de dones, és una història d'amor. Crec que el fet que siguin dones és accessori i veure només això és limitar la pel·lícula. La vida de Adèle aspira a conquerir el cor de l'espectador, siguin quines siguin les seves preferències sexuals, perquè en l'amor no hi ha lleis".

Kechiche i la gran protagonista de la pel·lícula, Adèle Exarchopoulos, han visitat aquesta setmana Madrid per presentar el film, que avui s'estrena al nostre país després d'un tour per mig món esquitxat per la polèmica. Primer, Julie Maroh, l'autora del còmic en el qual s'inspira la pel·lícula, va declarar que les escenes de sexe eren "fredes" i un "aparador" gairebé "pornogràfic". Després, durant la promoció de La vida de Adèle al Festival de Toronto, Seydoux i Exarchopoulos van assegurar que el rodatge "havia sigut un infern", especialment per l'èmfasi de Kechiche rodant les escenes de sexe i rodant l'última seqüència, l'intens i violent desenllaç de la relació. Seydoux, per la seva banda, encara va anar més lluny: "Durant el rodatge de vegades em vaig sentir humiliada, fins i tot em vaig sentir com una prostituta".

Tot i que Exarchopoulos ha matisat les seves declaracions inicials ("Tots els rodatges són una aventura i, després de quatre mesos molt intensos, la pressió perquè l'última seqüència fos perfecta era molt forta. Però no em penedeixo de res. Tots els grans cineastes són exigents al plató", ha dit més tard), Kechiche es lamenta de les paraules de Léa Seydoux: "Tota aquesta situació m'ha semblat malaltissa, i és una llàstima. Al set hi ha hagut moltes dificultats, com en totes les pel·lícules, però jo he actuat com sempre. M'implico moltíssim i sempre m'ho han reconegut. Però després de Canes la Léa va sofrir un canvi il·lògic i contradictori, que ara ens obliga a plantejar-nos en quin moment era hipòcrita amb nosaltres i en quin moment ens deia la veritat, i quant ha tingut a veure el seu entorn en tot això. Crec que el seu entorn és pervers. Li han rentat el cervell".

UTILITAT POLÍTICA

Per si no fos prou, amb La vida de Adèle Kechiche també defensa la possibilitat que un home s'atreveixi a explorar universos femenins tan íntims i afirma que no comprèn els que diferencien entre mirades masculines i mirades femenines: "Puc entendre que un home és diferent d'una dona, però no puc acceptar que quan menjo ho faci d'una manera diferent que una dona, o que si miro ho faci diferentment com a home. Pots mirar un quadre i trobar-lo bonic o lleig, independentment del gènere i de la teva orientació sexual". "La sensibilitat no té sexe", conclou.

Sigui com sigui, a pocs se'ls escaparà que La vida de Adèle arriba en un moment més que oportú en l'àmbit polític: a França quedava aprovat el matrimoni homosexual poc abans que la pel·lícula guanyés la Palma d'Or. I encara que Kechiche no es declara militant, confia que "els que encara tinguin problemes amb l'homosexualitat es puguin alliberar". "Durant la projecció del film a Canes, em vaig adonar que a França la problemàtica encara no s'havia superat. No podia creure que ens preocupéssim per les preferències sexuals dels altres i que el matrimoni gai plantegés un veritable problema. Al final em vaig adonar que la pel·lícula tenia una utilitat política".

LA PASSIÓ D'ADÈLE

Però, més enllà de les polèmiques, hi ha la pel·lícula i la seva protagonista, l'Adèle, una "heroïna -com la descriu Kechiche- plena de vida, aventurera, valenta". A diferència de la protagonista del còmic en què es basa -"Una noia que pateix, a qui la culpabilitat la bloqueja i la porta a un final tràgic"-, l'Adèle a la qual posa rostre Exarchopoulos "té una sensualitat increïble".

La mateixa Exarchopoulos diu que el seu personatge és molt instintiu i que es va esforçar al màxim "per ser justa amb la història d'amor que viu": "L'Adèle és un personatge pur: ella no sap protegir-se, no sap amagar-se, ella ho dóna tot". Per això Exarchopoulos s'indigna amb els crítics que "volen reduir un treball de tres hores a una escena de tres minuts", referint-se a les escena sexuals, i pel mateix motiu la intèrpret "s'escandalitza" per la revolada que ha provocat. Per ella, La vida de Adèle és més senzilla i només parla de "com el fet de trobar-te amb una persona et pot canviar la vida".