PLAY

No falla, ho tenc comprovat

Manual imprescindible del perfecte artista pop (XXXIII)

Ja vaig avisar en el capítol dedicat als vídeos que procurassis no sortir-hi i que ho fes tot un altre. Per la portada del disc, la meva recomanació és parcialment oposada: tot i que tampoc convé que hi surtis, val més que la facis tu mateix.

Posem per cas que has decidit editar el teu CD en capsa de plàstic de tota la vida. Obert el llibret i tombat per avall tenim un full de 24 x 12 centímetres amb una grapa que separa les dues pàgines que es corresponen amb portada i contraportada. Simularem que volem fer el disseny gràfic d’aquesta cara. Ja tens el Photo-shop instal·lat a l’ordinador? Obre’l i enceta un projecte nou. Hi ha bàsicament dos tipus de projecte: els destinats a la impremta i els destinats a la pantalla. Els primers treballen amb tinta i els segons amb llum. Són els populars CMYK (cian, magenta, groc i negre) i RGB (vermell, verd i blau). Una vegada triat CMYK introdueix les mides. Has de sumar tres mil·límetres de marge perquè l’encuny talli damunt zona impresa: 246 x 126 mil·límetres. La resolució sempre són 300 píxels per polzada. Clica Enter i veuràs un rectangle: és l’espai del teu llibret fent l’espagat tot mostrant la portada a la dreta i la contraportada a l’esquerra. Ara s’han de fer les guies, unes línies que no s’imprimeixen, i que et serviran de referència. Posa el punter del ratolí al regle del marge esquerre, clica, arrossega i amolla. Situa els marges del tall de l’encuny -un marc de 3 mil·límetres que circumval·la tot el full- i el centre on va la grapa. Ja està, pots començar a arrossegar fotos des de qualsevol carpeta, les talles, les gires, les amuntegues... Maquetar és molt divertit, t’ho passaràs bomba.

El principal problema del disseny gràfic és saber com queden en realitat impreses les tintes. Ni els dissenyadors professionals ho acaben d’entendre, són anys d’experiència, de calibrar la pantalla, de treballar amb diferents impremtes, de costoses i gens definitives proves de color. El meu secret: cada vegada que posis una foto a la maqueta vés al menú Color i clica Contrast automàtic primer i Nivells automàtics després. No falla, ho tenc comprovat. A risc de malbaratar una tirada de tres mil exemplars vaig demanar al dissenyador de la discogràfica que no em corregís el color, volia saber definitivament si l’automàtic del Photoshop funcionava... i funciona. Passa la vida i vas aparcant problemes... De vegades pens que només es tracta d’això.

BOLOCONSELL:

Que no se't trenquin les ungles. Els tancaments dels flight cases són especialment perillosos