‘Nàufrags’, suite del fracàs amb titelles i objectes

Quin tipus de persona has de ser per voler treballar sabent que la feina et costarà diners? ¿O que, amb molta sort, no hi perdràs res però tampoc augmentaràs en un sol euro el saldo del teu compte corrent? Diguem que per acceptar unes condicions tan contràries a l’esperit capitalista vigent has de pertànyer necessàriament a un d’aquests dos col·lectius. Pots ser un ingenu. O pots ser una persona compromesa amb la teva obra i amb ganes de compartir-la, per sobre de qualsevol obstacle i consideració. Una rara avis, en definitiva. Doncs resulta que el món de les arts escèniques n’és ple: companyies que mai sabran què es un caixet, professionals disposats a rebaixar-se el sou a favor d’un projecte il·lusionant. Una d’aquestes rara avis És “una suite del fracàs”, es diu Nàufrags i arriba amb retard. La peça s’havia d’haver vist ja fa més d’un mes al Temporada Alta, però va caure de la programació per raons econòmiques i artístiques.

“Ningú em demana que faci aquests espectacles i ningú es moriria si no els féssim”. Danés deixa clar per endavant que no té ganes d’embolicar-se en queixes estèrils, i que no demana res. De fet, cal estirar-li la llengua perquè detalli les estretors econòmiques de la peça. “Esperàvem una subvenció per completar l’espectacle. Les adjudicacions es van endarrerir. I al final ens la van denegar. Ens vam posar a treballar igualment, però ja era tard i no hauríem arribat amb condicions al Temporada Alta”, explica. Tot es va complicar quan, a sobre, el va començar a rosegar el cuc de la insatisfacció artística. La idea inicial era fer un musical. Tenia una història, “meravellosa”, escrita per Josep Pedrals, els titelles fets per Martí Doy, la música de Xavi Lloses. Però va sentir la necessitat d’aparcar aquell espectacle naïf i fer-ne un per parlar del seu temps, dels naufragis del món d’avui, fets de tantes coses que cada espectador haurà de projectar la seva pròpia experiència en la història, tot i que hi ressona amb força el drama dels refugiats.

“A més de no tenir la subvenció, lògicament vam perdre els diners del Temporada Alta”, explica Danés en relació a les condicions creatives de Nàufrags. “La producció l’ha assumit la meva productora, que sóc jo, amb la col·laboració del Mercat de les Flors”, se sincera el creador, molt agraït amb el tracte rebut dels responsables d’un equipament el suport del qual sempre han sentit. “Jo no cobraré absolutament res per l’espectacle. La resta de l’equip sí que cobrarà, però uns sous baixíssims, i em fa vergonya que hagi de ser així. Per això dic que mai més, ja paro, no tornaré a fer de productor en aquestes condicions”.

No cal fer un gran esforç per entendre els arguments del director de cinema i teatre, realitzador audiovisual i escenògraf. I encara menys si es pensa com van acabar algunes de les experiències escèniques anteriors: per poder aixecar Llits (un espectacle de teatre visual i circ estrenat el 2009 al Teatre Nacional de Catalunya) va arribar a hipotecar casa seva. “Al final vam recuperar tota la despesa. No hi vam guanyar però tampoc hi vam perdre. El més graciós de tot és que de portes enfora hi ha qui es pensa que estic supersubvencionat”, diu.

“Ningú es moriria si no féssim aquests espectacles”, deia Danés una mica més amunt. És cert, i la majoria d’artistes ho saben. Ningú es moriria, esclar, i ells no s’arriscarien a ser classificats en la categoria dels ingenus. Però sense aquest vell motor que es diu compromís artístic i sense la generositat de deixar que guanyi la banca, el món estaria ple d’un altre tipus de pobres, més perillosos. Els pobres d’esperit. |

‘Nàufrags’Dramatúrgia, direcció i escenografia: Lluís Danés. Manipulació de titelles: Dora Cantero, Anna Marín. Poemes: Míriam Cano. Música: Xavi Lloses. Cantant: Bikimel

Mercat de les Flors

Del 8 al 10 de gener