OBLADI-OBLADA

Natalya Balnova: Dibuixar = BOMBA de sentiments

La il·lustradora i dissenyadora gràfica novaiorquesa és intuïtiva, espontània i passional

Per veure la imatge ampliada en PDF cliqueu-hi al damunt Zoom

Il·lustració, disseny gràfic, dibuix, gravat. I un baròmetre per autoavaluar l’art: el de l’honestedat = la seva obra és com és la seva personalitat i canvia com canvia el seu estat d’ànim. Visceral, intuïtiva, espontània, passional. Les vacances li són el treball més dur, i la feina, la millor de les seves aficions = El que la fa ser feliç, però també el que la manté inquieta, frustrada i curiosa. El seu segell? Una plasmació del que observa de la vida + dosis moderades d’excentricitat i humor negre. D’absurditat, diu. Les idees li provenen tant de dins com de fora la seva imaginació. Les bones, però, assegura que són aquelles que comuniquen amb força; les que fan pensar i –sobretot– SENTIR. I tot i tenir-ne moltes d’aquestes, sap que mai se sentirà satisfeta creativament. Perquè precisament això és el que la manté motivada i el que la impulsa a continuar experimentant noves fórmules/expressions/tècniques. L’autèntica font de motivació de la seva vida, però, ha estat –des de sempre– la seva mare: dissenyadora i responsable de l’amor incondicional que té cap a l’art en totes les formes. I quan intento entrar (més) al terreny personal, la Natalya no m’ha volgut explicar ni l’última nit més llarga que recorda, ni l’última situació més ridícula que ha viscut, ni l’últim moment de màxima felicitat. L’única confessió que m’ha fet –i que ja m’esperava– ha estat que MAI MAI MAI MAI deixarà de dibuixar.


1/4

Quina ha estat la teva màxima inspiració a la vida? La meva mare, una persona molt positiva i –sobretot– passional. Era dissenyadora i des de ben petita que em va transmetre l’amor a l’art. ¿La situació més ridícula que has viscut mai? Me la quedaré per a la meva vergonya. ¿L’última nit més llarga que recordes? La següent pregunta, sisplau? ¿Un moment de màxima felicitat? Tampoc t’ho diré ;-)

LÒGICA

Què t’agrada més: la il·lustració, el disseny gràfic o el gravat? Per a mi tot funciona harmònicament com a unitat. No ho separes? Mai. A veure: el que més m’agrada és el gravat. Però el que faig jo sempre està relacionat amb altres formes d’art. Què hi trobes en cada una d’elles? Del dibuix, que és menys lògic que el disseny. I és més empíric, més irracional. Molt personal i –d’alguna manera– fràgil. Del disseny? Que puc distanciar-me més de l’obra i ser més analítica amb la imatge i la composició. En canvi –per a mi– tant el gravat com el dibuix i la pintura són processos més intuïtius. Requereixen una implicació emocional.


VACANCES

Què fas quan no treballes? No m’agrada tenir temps lliure. Sempre em mantinc ocupada. Dibuixar, pintar, anar a fer un vol, quedar amb amics, veure exposicions. Per a mi les vacances són el treball més dur. Fas la feina que sempre has volgut fer? Sí. M’encanta amb el que treballo i el cert grau de llibertat personal que em dóna. Com et vénen les idees? No tinc cap estratègia específica. M’haig d’escoltar a mi mateixa i estar en un cert estat d’ànim. Què necessites? Seure davant del paper i començar a dibuixar. I en funció de com estic surten unes coses o unes altres. És un procés molt intuïtiu i espontani. I, és més: avaluo els meus dibuixos segons la quantitat d’honestedat que hi he injectat. Com més, millor? Exacte. Per a mi és essencial sentir-me connectada amb el que creo.


HONESTEDAT > TOT

Què és més important per fer-te un nom al món de l’art: talent o actitud? Totes dues coses. ¿Sort o moltes hores de treball? Ambdues també. Tenir bona sort sempre és un gran què. ¿Bons contactes o educació? El 'networking' és una part molt important de l’autopromoció. ¿Bona educació o passió? A parts iguals: l’educació et dóna una àmplia gamma de coneixements, t’amplia els horitzons, estimula la teva activitat creativa i et dóna l’oportunitat de conèixer gent interessant. La passió et motiva per tirar endavant, per créixer personalment i t’allunya de la vida mediocre.


DIBUIXAR = MOTIVACIÓ VITAL

Ets optimista? No sempre. Hipocondríaca? Gens. Perfeccionista? En certa manera: només quan es tracta d’ultimar. Mentre dibuixo sóc molt espontània. Dibuixaràs sempre? Això espero. És el que et fa feliç? I curiosa, inquieta, frustrada. M’aporta un ampli espectre de sentiments. És la motivació de la meva vida.