Crítica de cinema
MANU YÁÑEZ

Nana

**** Direcció i guió: Valérie Massadian. 68 minuts. França (2011).Amb Marie Delmas, Kelyna Lecomte, Alain Sabras

El film 'Nana' de Valérie Massadian Zoom

Sota l'aparent calma dels seus llargs plans, Nana reserva a l'espectador un deliciós i tèrbol joc de miratges. ¿Som davant d'un documental, com suggereix la filmació de la matança del porc amb què s'obre el film? El registre observacional adoptat per la fotògrafa Valérie Massadian per a la seva opera prima podria fer pensar en una obra transparent, de portes obertes. Tot el contrari. Enigma rere enigma, Nana amplifica els misteris de la infància i de la vida rural utilitzant eines específiques de la ficció: el suspens, el fora de camp, les línies de fuga narratives, els personatges eclipsats... I enmig d'aquest film inclassificable, entre inquietants indicis de vida i de mort, trobem una figura sorprenent: la Nana del títol, una nena de quatre anys (Kelyna Lecomte) que es mou davant la càmera amb una espontaneïtat que la majoria d'actors professionals mai assoliran. La seva presència innocent i decidida -que ens condueix per un conte dolç i sinistre- és un testimoni del talent de Massadian per modelar la narració i l'espai escènic a partir d'interrogants i complicitats.