CRÍTICA DE CINEMA
EULÀLIA IGLESIAS

Nadie quiere la noche

** Direcció: Isabel Coixet Guió: Miguel Barros. 118 minuts. Espanya (2015). Amb Juliette Binoche, Rinko Kikuchi, Gabriel Byrne, Matt Salinge, Velizar Binev. Per a exploradors d’emocions i temperatures extremes

poi Zoom

I si en lloc del capità Marlow hagués sigut la promesa del coronel Kurtz qui s’hagués endinsat al cor de les tenebres buscant-lo? L’inici de Nadie quiere la noche podria respondre a aquest supòsit a través d’un personatge inspirat no en la literatura de Joseph Conrad sinó en una figura real, Josephine Peary, esposa d’un dels primers exploradors del pol Nord. Encarnada per Binoche, Peary intenta retrobar el seu marit en l’ambient inhòspit de l’Àrtic. Coixet dibuixa un interessant retrat d’una dona decidida i enamorada que tanmateix no amaga la mentalitat colonialista de l’època. Amb un estil més clàssic, la primera part de la pel·lícula evoca tant el glamur de l’esperit aventurer com la seva part fosca. Quan Peary es troba amb una dona inuit, l’Allaka, Nadie quiere la noche esdevé un film de supervivència que encercla un drama intimista sobre dues dones que s’apropen emocionalment a partir de l’absència de l’home que estimen. És aquí on el film s’encalla amb un seguit d’emocions atropellades i una visió excessivament paternalista de la dona indígena com a bona salvatge. |