Mustang

Resulta inevitable veure en Mustang una mena de versió turca de Les verges suïcides. La primera pel·lícula de Deniz Gamze Ergüven beu clarament de l’adaptació que Sofia Coppola va dur a terme del text de Jeffrey Eugenides. Aquí també tenim unes germanes entre la preadolescència i la primera joventut que llangueixen entre les quatre parets de la casa on les ha tancat la seva família integrista. La cineasta explota igualment la lluminositat etèria de les púbers com a forma de resistència enfront de l’obscurantisme d’uns parents que van casant-les una rere l’altra amb nois que ni tan sols coneixen. Però a Mustang, la voluntat de transmetre un clar missatge en contra de la repressió de la sexualitat femenina a la Turquia profunda pesa massa. Alguns personatges queden reduïts a mers estereotips o, com en el cas de la germana petita tan espavilada, presenten una personalitat poc creïble, mentre que certes situacions, com l’escapada que recorda el film iranià Offside de Jafar Panahi, resulten forçades. El to del film, això sí, es contagia de la vivacitat de les joves actrius. |