JUGUEM-HI?
PLAY

Música: seure, callar i escoltar?

Resulta curiosa la facilitat amb què les músiques populars han adoptat un model de concert que prové de la clàssica, especialment en els recitals que tenen lloc en teatres i auditoris. El públic, assegut i en silenci, només hi participa de manera passiva i gaudeix d'una experiència interior. Qualsevol interferència resulta una nosa. Es tolera que la gent coregi les cançons més conegudes, que aplaudeixi al final de cada peça i fins i tot després de cada solo (en el jazz), però qualsevol altre tipus de manifestació espontània s'arrisca a ser considerada fora de lloc. La cosa es relaxa en els concerts a peu dret, però -a excepció de les músiques més festives-, ja quasi no es balla. Normalment, el públic s'està dret, de cara a l'escenari i fent que sí amb el cap. Com si la música popular fos una escultura dalt d'un pedestal i pogués existir sense nosaltres.