MÚSICA
BORJA DUÑÓ AIXERCH

L'Àfrica també bull al costat de casa

Un seminari aconsegueix reunir alguns dels millors músics africans que viuen i treballen al nostre país

L'Àfrica també bull al costat de casa / PERE TORDERA Zoom

La música africana no és tocar el tambor. Precisament per lluitar contra aquest tòpic desafortunat i donar a conèixer la riquesa i la diversitat de la música feta per africans al nostre país, va néixer l'Aspiaf (Associació per la Promoció i la Integració dels Artistes Africans), que aquest dissabte 6 d'abril organitza per segona vegada un seminari a Barcelona on es podran rebre classes d'alguns dels millors instrumentistes que actualment viuen i treballen a Catalunya.

El fet resulta rellevant perquè aconsegueix aglutinar una escena tradicionalment dispersa que, malgrat la seva efervescència, passa molt sovint desapercebuda tant per al gran públic com per als mitjans de comunicació. I, a falta d'un festival que serveixi de guia, un seminari que convida una desena d'artistes procedents de diversos països és la millor manera d'introduir-s'hi.

"Aquí hi ha menys tradició d'intercanvi amb l'Àfrica que en altres països com França i Anglaterra, i la nostra intenció és que la música africana es conegui a les escoles, per això intentem generar tota la informació necessària per introduir-la", explica Ignasi Coromina, un dels responsables de l'Aspiaf.

Les músiques bamileké, bambara, mandinga i de Costa d'Ivori i instruments com la carabassa, el balafo, els bongos, el djembé i els dunduns proporcionen alguns dels sons que es poden sentir a diversos indrets de casa nostra i que es podran aprendre al seminari.

"No pots tocar música africana sense moure el cos, és impossible. La música japonesa és espai i silenci, l'africana és expansió i explosió", explica el camerunès Xumo Nounjio durant la presentació del seminari al Taller de Músics. Es dirigeix a una desena d'estudiants que miren de captar l'essència d'un continent que desperta un magnetisme inqüestionable . "És còsmica -afegeix Nounjio-, i si no tens això a la ment pots assajar deu mil vegades que mai no sonaràs, mai un africà ballarà la teva música. Abans de posar-nos a ballar com nens africans és molt important que entengueu això".

Nounjio, que ha estudiat al Camerun, a París i a Londres i que es dedica a la creació d'espectacles i audiovisuals, reparteix instruments entre els assistents, i s'atura davant una fusta plena de pols. Es queixa que aquí les escoles semblen hospitals. "A l'Àfrica, després d'una festa hi ha pols, per això he portat aquesta fusta que estava quasi podrida, per embrutar, perquè he pensat que si no no s'entendria el que és. Quan es balla, s'embruta, i la fusta també es trenca, tot és físic". I els estudiants ballen en cercle, movent-se al ritme del balafo i de petits instruments de percussió, mentre Nounjio parla d'altres característiques de la música africana, com l'estructura cíclica de les cançons i la disposició circular de l'escenari.

UNA EMPREMTA HISTÒRICA

Des que Steve de Swardt (que va acompanyar artistes com el Gato Pérez i Maria del Mar Bonet) va arribar a Catalunya durant els anys 70, són molts els músics que han anat deixant la seva empremta africana. Avui, l'Aspiaf en comptabilitza de 30 a 40, dels quals 15 o 20 tenen propostes artístiques estables.

Hi ha grans especialistes com Childo Tomas, que toca el baix amb el pianista Omar Sosa, o el ghanès Kwame Adzraku, que actua amb els Kwame Afrovibes i havia format part dels Alma Afrobeat Ensemble, uns altres habituals dels escenaris catalans. Nakany Kanté, Nino Galissa, Bino Barros, Karaffa Diatta, Paty Wulamasa, Lundiang Colong, Txica i Mu M'bana són altres músics en actiu, alguns dels quals impartiran classes en el seminari. Per veure'ls en acció, el millor és seguir la pàgina www.facebook.com/associacio.aspiaf , amb què s'aspira a "connectar públics" actualment molt dispersos.

Seminari de música africana
Casal de Joves Palau Alòs (BCN)
Dissabte 6 de 10-23 h. 35 euros
https://aspiaf.wordpress.com/seminari

Més sons africans al Primavera Sound 13

Les sonoritats africanes estan de moda. Ho demostra la seva penetració en el teixit de la música indie tant pel que fa a la seva influència artística com per la seva presència als festivals. Sense anar més lluny, aquest any el Primavera Sound porta el músic etíop Mulatu Astatké , el blues del desert dels malians Tinariwen , el cantant sirià Omar Souleyman i l' Orchestre Poly-Rythmo de Cotonou , del Benín.