MÚSICA
BORJA DUÑÓ AIXERCH

Mulatu Astatke porta el seu jazz etíop a Terrassa

Parlem amb l’insigne vibrafonista, que presenta ‘Sketches of Ethiopia’

Mulatu Astatke porta el seu jazz etíop a Terrassa Zoom

Conduir per Addis Abeba mentre s’atén una entrevista telefònica no sembla la millor de les idees, almenys per al sofert periodista que mira d’imaginar-se el trànsit de la capital d’Etiòpia un migdia entre setmana (els que hi han estat asseguren que és força caòtic) mentre el senyal va i torna intermitentment i la veu reverbera excessivament a causa del mans lliures. Però Mulatu Astatke és un dels grans i va per feina. “No el sento bé, ¿vol que el truqui d’aquí una estona?” “No, no, dispara!” Glups. Som-hi, doncs.

Percussionista, vibrafonista i pianista de fama mundial, Astatke és conegut sobretot per haver inventat l’ ethio jazz, una combinació musical que va adquirir notorietat entre el gran públic internacional gràcies al volum 4 de la sèrie Éthiopiques, que va produir Francis Falsetto per al segell parisenc Buda Musique i que ja va pel volum 29. Algunes d’aquelles peces, publicades sota el títol Ethio jazz & musique instrumentale 1969-1974 (1998), van acabar formant part de la banda sonora de Broken flowers, el film de Jim Jarmusch protagonitzat perBill Murray que va guanyar el Gran Premi del Jurat d’aquell any al Festival de Canes. De cop i volta, instrumentals com Yegekke tezeta i Gubelye, enregistrats durant els últims anys del regnat de l’emperador Haile Selassie, van seduir un públic diguem-ne cool. El seu so vintage d’aires orientalitzants i sinuosos estava impregnat d’un groove contagiós i tot plegat evocava un glamurexòtic i decadent. Per a molts, aquell va ser el primer contacte amb un músic que ja tenia una extensa trajectòria -i highlights com haver sigut l’amfitrió de Duke Ellington a Etiòpia, amb qui va actuar i per a qui va escriure arranjaments-. És per tot això que avui no té ganes de parlar dels Éthiopiques. “No en vull parlar, molts anys abans d’això, ja en fa gairebé 60, jo ja feia música jazz a Nova York”.

Cert. A finals dels anys 50 Astatke va viatjar al Regne Unit per estudiar enginyeria, però va acabar al Trinity College of Music de Londres. “Vaig veure que tenia talent, m’agradava més la música que l’enginyeria i finalment vaig seguir aquesta carrera”, explica amb la veu entretallada per la fràgil connexió telefònica. Als anys 60 es va traslladar als Estats Units i té l’honor d’haver sigut el primer alumne africà admès al prestigiós Berklee College of Music de Boston, on va estudiar vibràfon i percussió. Va ser als Estats Units on va començar a idear el que acabaria sent l’ ethio jazz. “L’ ethio jazz és una música que combina els quatre modes de la música etíop i el sistema europeu de 12 notes, de manera que un so no domina l’altre, però el color dels modes de la música etíop hi juga un paper molt important”. Sovint s’associa la seva música amb els ritmes llatins o caribenys, molt en boga durant l’època en què feia música als Estats Units, però Astatke en reivindica l’africanitat. “És ritme africà, d’acord? No existeix cap ritme llatí, tot ve de l’Àfrica”, sentencia amb la contundència de qui sap que és el millor ambaixador de la música etíop (qui sap si, per extensió, africana) al món.

Astatke, que ja va actuar al Sónar del 2009 amb el grup de jazz experimental i electrònic The Heliocentrics i al Primavera Sound del 2013 -el que dèiem, té un públic cool -, arriba ara al 34è Festival de Jazz de Terrassa en formació d’octet i un disc encara recent publicat pel segell Jazz Village d’Harmonia Mundi. Sketches of Ethiopia (2013) és un àlbum ric i exuberant com la música etíop, que ell mira de condensar en totes les seves variants i que compta amb veus destacades com la maliana Fatoumata Diawara. “Hi ha molts tipus de música a Etiòpia, amb instruments diferents i formes d’acostar-s’hi molt diverses, és molt rica i ha contribuït enormement al desenvolupament de la música moderna al món”, assegura. El títol recorda poderosament l’ Sketches of Spain (1960) de Miles Davis, però no: “No hi té res a veure, són dos països i dos tipus de música completament diferents, i l’enfocament també és diferent”.

34è Festival de Jazz de Terrassa: Mulatu Astatke Centre Cultural Terrassa. Divendres 20. 21 h. 35 € (entrades exhaurides). Trobareu la resta de la programació del festival a www.jazzterrassa.org