CRÍTICA DE CINEMA
Cultura 20/12/2013

Mucho ruido y pocas nueces

**** Direcció iguió: Joss Whedon. 108 minuts. Estats Units (2012).Amb Amy Acker, Alexis Denisof, Nathan Fillion, Clark Gregg i Reed Diamond.

Manu Yáñez
1 min
Mucho ruido y pocas nueces

Segons Borges, Shakespeare era el "menys anglès dels poetes d'Anglaterra". Contra la "reticència ben educada" dels britànics, l'argentí celebrava l'excés i esplendor característics del bard anglès. Una apreciació que confirma l'adaptació de Molt soroll per no res que ha dirigit Joss Whedon, el creador de la sèrie Buffy, la cazavampiros i director d'Els venjadors. Fidel al text original, Whedon revitalitza el vell joc d'embolics romàntics situant l'acció en una mansió californiana on la nova aristocràcia -homes de negocis actuals- es dedica a perpetuar antics rituals. A primer cop d'ull, resulta estrany veure un grup d'actors televisius -la majoria col·laboradors habituals de Whedon- recitar una peça teatral amb el lleuger naturalisme que imposa la petita pantalla. Però, ben pensat, ¿hi ha una manera més eficaç de reivindicar l'essència popular de l'art de Shakespeare? Filmada en dues setmanes a la casa de Whedon a Santa Monica, la pel·lícula ha rebut el millor elogi imaginable de part del poeta i crític ianqui Geoffrey O'Brien: "No he vist una adaptació de Shakespeare més americana".

stats