CRÍTICA DE SÈRIE
EULÀLIA IGLESIAS

‘Mr. Selfridge’

** D’Andrew Davies per a la ITV. En emissió a La 1 de TVE

‘Mr. Selfridge’ Zoom

Al febrer Antena 3 estrenava Velvet, la seva aposta de ficció pròpia per a aquesta temporada. Poques setmanes després, Telecinco contraatacava amb Galerías Paradise, la producció de la BBC que havia inspirat la sèrie de la cadena competidora: les dues estan ambientades en uns grans magatzems i centrades en una història d’amor interclassista. Ara és TVE qui s’apunta a la moda dels grans magatzems d’època amb Mr. Selfridge. Aquesta producció de la britànica ITV intenta reproduir l’èxit d’un altre títol del mateix canal, Downton Abbey, amb algunes idees manllevades de Mad men : la sèrie se situa a principis del segle XX, en el moment en què la compra esdevé la principal forma d’oci de la societat. I el senyor Selfridge, el típic nord-americà fet a ell mateix, se les pensa totes per promocionar les seves galeries a Londres. Malgrat el segell del prestigiós guionista Andrew Davies, Mr. Selfridge no té més ambicions que complaure els espectadors que es conformen amb l’enèsima sèrie d’època de producció acurada però farcida de trames i personatges tòpics, des de la corista amant de l’home ric fins a la noia que tira endavant malgrat el pare alcohòlic. Un d’aquests culebrons d’aires refinats que els britànics fan tan bé. Però culebró al cap i a la fi.