MÚSICA
JOAN PONS

Mourn, més que un caprici de temporada

ALBERT MANAU Zoom

Molt ràpid, molt aviat i... molt bé, tu. Així es podria resumir la sonada irrupció de Mourn en l’escenari del rock fet a Catalunya. “Digues-m’ho a mi!”, confessa Carla Pérez, una de les vocalistes i guitarristes d’aquest grup del Maresme amb edats compreses entre els 15 i els 19 anys. “Acabem d’arribar de tocar a Amsterdam i no és que hagi sigut el meu primer concert a l’estranger, és que ha sigut la primera vegada que he viatjat en avió!”, exclama.

L’espontaneïtat amb què aquesta noia d’Argentona contesta les preguntes d’aquesta entrevista és la mateixa que fa de Mourn un grup tan atractiu. Els surt tot de manera natural. Potser ara toquen amb més fluïdesa, convicció i solidesa que fa un any, quan la banda era només un hobby i encara no havien signat pel segell dels Estats Units Captured Tracks (al nostre país han publicat el seu debut homònim amb Sones) i colat la cançó Silver gold com a best new track de la setmana a la prestigiosa web Pitchfork. Però aquesta sobtada atenció mediàtica dins del circuit internacional del rock alternatiu no ha fet que la Carla, la Jazz, la Leia Rodríguez i l’Antonio Postius perdessin l’energia primitiva, la urgència i la ràbia de qui comença i vol fer-se sentir de totes totes.

“Tampoc hem perdut el somriure, eh? -corregeix la Carla, que, sovint, dalt de l’escenari, encara esclata a riure-. Ens fa gràcia que plataformes de música i revistes tan importants ens valorin, però jo vaig a la meva. Sí que m’agrada que, no sé, ens arribi un missatge des de Mèxic que diu que ens volen conèixer. Però, d’aquests mesos, em quedo amb altres moments més guais: l’altre dia a Holanda, quan vam acabar el concert, va venir un senyor calb expunkarra i ens va dir: «M’heu fet molt feliç». Ostres, ens vam quedar... Que a un desconegut que podria ser el teu avi li agradi tant la música que fem és molt gratificant”.

La celeritat que envolta la carrera d’aquesta banda del Maresme és tan alta que ja hi ha fins i tot clixés sobre elles. Que si són molt joves i aquest és l’únic fet diferenciador; que si la Jazz i la Leia són filles de Ramon Rodríguez (sí, The New Raemon) i els testos s’assemblen a les olles, o que si la música del seu homònim disc de debut és néta de Patti Smith, filla de PJ Harvey, Hole o The Breeders (la Carla confessa que no recorda haver escoltat una sola cançó de la formació de Kim Deal) i cosina de Sleater-Kinney pel sol fet d’haver-hi tres noies al grup (ep!, que també els agraden molt Nirvana, Sunny Day Real Estate o Ramones, com delata el grafisme de la portada del disc).

Potser val la pena anar una mica més enllà de l’anècdota i parlar amb Mourn de les seves lletres enigmàtiques, com la de Your brain is made of candy (“no és, lògicament, una frase literal, es pot interpretar de moltes maneres, tant en positiu com en negatiu”) o la d’ Otitis (“parlar de problemes anímics a partir de dolors físics em sembla molt atractiu”) o de per què un grup el 2015 decideix fer una música tan rock i tan 90s: “No sabria dir-te què em dóna el rock que no em donen altres músiques. Suposo que m’inspira més. Jo escolto rap, garage, indie barato, Miles Davis, etc., però el rock em fa venir més ganes de fer coses, d’agafar la llibreta o la guitarra i crear. Però, tot i així, crec que qui vingui a un bolo nostre veurà que hi ha moltes coses en el que fem, no només rock tendre i agressiu, fet per unes noies”.

Per comprovar-ho en directe, caldrà esperar al 8 de febrer a l’Apolo, on compartiran cartell amb Madee, l’antic grup del pare de la Jazz i la Leia.

'Mourn' està publicat per Sones (2014). El grup presentarà el seu debut discogràfic el 8 de febrer a la Sala Apolo, acompanyat de Madee, que retorna breument als escenaris després de retirar-se l’any 2011.