MÚSICA
BORJA DUÑÓ AIXERCH

Morcheeba no era el mateix sense Skye

Els britànics presenten a Girona 'Head up high' (2013) amb la cantant Skye plenament reincorporada al grup

Després d'uns anys fora del grup, Skye Edwards torna a ser la veu de Morcheeba. La cantant s'hi va reincorporar quan Blood like lemonade (2010) ja estava mig fet i, per tant, Head up high (2013), el disc que els britànics presenten dijous que ve a la Mirona de Salt, significa el seu retorn comme il faut . "Amb el nou disc ha estat molt diferent, perquè aquesta vegada hem començat de zero. Vam parlar molt de coses com el tempo i tots estàvem d'acord que volíem un disc més animat", diu la cantant. Efectivament, es tracta un disc més up tempo i positiu que Blood like lemonade , que era més reposat i tenia unes lletres més aviat fosques. Frases com "Ell bevia sang com si fos llimonada" contrasten amb el missatge optimista del nou treball. "No és que volguéssim escriure un altre Rome wasn't build in a day , però volíem fer peces que fossin potencialment radiables, tot i que mai pots saber què acabarà sonant a la ràdio i nosaltres no ens dediquem a escriure cançons pop com la Katy Perry", assegura.

Durant el temps en què Skye va ser fora del grup, els germans Paul i Ross Godfrey no van acabar de trobar el rumb. L'intent de substituir Edwards va acabar malament, amb males crítiques i diverses demandes de la cantant Daisy Martey. Amb la tornada de Skye, el grup recupera l'equilibri i deixa clar que Morcheeba no és el mateix sense Skye, que a banda de liderar el grup a l'escenari, en crea les melodies. Com s'ho fa per fer-se seves unes lletres que no ha escrit? "No fa gaire, vaig treballar en un projecte de cançons de bressol en què es gravaven les peces dues vegades, la segona amb la cantant agafant el nadó als braços. Quan posaven la gravació als nadons, reaccionaven més a la segona versió, perquè d'alguna manera la cantant ho feia diferent amb el bebè als braços. Això em va fer posar-me més en la pell dels personatges de les cançons i he tingut prou temps per fer-les meves".

Des que Skye va marxar de Morcheeba ha publicat tres discos en solitari - Mind how you go (2006), Keeping secrets (2009) i Back to now (2012)-, una experiència que l'ha fet créixer com a artista. "Un grup és un compromís amb les idees dels altres però en un disc en solitari puc ser una mica més egoista, escriure lletres, provar coses diferents... Tot això ara contribueix a Morcheeba", explica.

TORNAR PELS FANS I EL LLEGAT

En un principi, Edwards no volia tornar al grup i va ser el seu marit qui la va convèncer. "No era un lloc gaire agradable quan vaig marxar el 2003, ningú de nosaltres estava content, però el meu marit em va convèncer de tornar-hi pels fans, pel llegat de Morcheeba i per mi mateixa". No deuria ser fàcil reunir-se amb els Godfrey. "Tot i així, el Paul i el Ross van ser molt amables i vam decidir provar-ho. Al principi era només per fer unes cançons, però jo vaig dir que si tornava ho havíem de fer bé, no volia ser una cantant convidada". Ja lluny de l'època en què se'ls identificava amb l'escena de Bristol i el trip hop de Portishead i Massive Attack, Morcheeba reivindiquen el seu soul pop suau i lluminós, que encara conserva traces d'electrònica i hip-hop.