CRÍTICA DE CINEMA
MANU YÁÑEZ

Mommy

**** Direcció i guió: Xavier Dolan. 139 minuts. Canadà (2014). Amb Anne Dorval, Antoine-Olivier Pilon, Suzanne Clément, Alexandre Goyette, Patrick Huard Per a adeptes al cinema més emotiu i tempestuós

Mommy Zoom

Pels seus detractors, Xavier Dolan no passa de ser un narcisista embadalit pel seu imaginari esteticista i per la seva aura d’ enfant terrible. Pels seus seguidors, Dolan és un autèntic nen prodigi, un autor capaç de desencarcarar el cinema contemporani amb la seva sensibilitat pop, les seves ocurrències surrealistes i els seus melodrames a cor obert. Mommy, cinquè film de la seva irregular trajectòria, dóna la raó a detractors i a seguidors. D’una banda, demostra que el director té molt a guanyar si aconsegueix alliberar-se de la seva propensió a l’exhibicionisme. Dolan cedeix aquí terreny escènic a una prodigiosa Anne Dorval, protagonista habitual dels seus films que devora la càmera en la pell d’una mare coratge encaparrada a protegir el seu Èdip bipolar. D’altra banda, Mommy confirma Dolan com un impetuós fabricant d’olles a pressió fílmiques: pel·lícules que, a la manera de John Cassavetes, s’expressen com torrents emotius desfermats, en una celebració apassionada i també ingènua del poder sacsejador del cinema.