ESCENES
BELÉN GINART

Moció de censura als pares

Cristina Clemente porta el seu 'Consell familiar' a la Sala Beckett

'Consell familiar'. Zoom

L'Aina creu que ha arribat el moment de canviar la seva habitació. Està igual des que era petita, i ara que té parella creu que va sent hora d'adaptar el dormitori a la seva edat i gustos actuals. Però a casa seva hi impera una democràcia. Amb totes les coses bones i dolentes del sistema. El president s'elegeix per votació, però només opten al càrrec el pare i la mare. Algunes decisions es consensuen, i d'altres les pren unilateralment el president, emparat en la legitimitat que li han donat les urnes. L'Aina ja n'està farta, de tanta democràcia, i se sublevarà contra un règim que al seu parer té molts punts febles.

Aquest és el tret de sortida de Consell familiar , l'obra que la dramaturga i guionista Cristina Clemente presenta a la barcelonina Sala Beckett després de la seva estrena, fa una setmana, al festival Temporada Alta de Girona. La peça, dotada de l'humor irònic característic de l'autora ("Potser no riuràs obertament, però el punt de partida ja és prou estripat per marcar-ne el to", diu ella), ha seguit un procés de gestació singular.

CUINADA A L'INSTITUT

El curs passat Clemente va tornar a les aules, però no com a alumna sinó en missió pedagògica . Al llarg de tot el curs, va treballar amb els alumnes de segon d'ESO de l'Institut Príncep de Girona. Una feina emmarcada en el programa En residència , organitzat conjuntament per l'Institut de Cultura i el Consorci d'Educació de Barcelona. La iniciativa té el doble objectiu d'introduir l'art contemporani en els centres d'ensenyament i estimular la creativitat dels dramaturgs, exposats a estímuls nous per a ells. I Clemente assegura que del seu treball amb els adolescents en va aprendre molt més del que s'esperava. L'experiència ha impregnat Consell familiar, una obra que, molts anys després, desenvolupa un esborrany traçat per Clemente quan estudiava a l'Institut del Teatre.

L'autora hi traça un clar paral·lelisme amb els sistemes democràtics occidentals, i explica el xoc que li va produir veure com els alumnes del Príncep de Girona tenen una visió molt més desencantada del que és la democràcia de la que tenen les generacions més grans. "Els meus pares, que han conegut altres formes de govern, saben que la democràcia té mancances, però creuen que malgrat tot és el millor sistema que podem tenir. En canvi, els adolescents, que només han viscut això, hi troben molts defectes", raona l'autora.

Aquestes visions contraposades, típiques dels conflictes generacionals, alimenten un espectacle en què també hi ha espai per a la crida a la responsabilitat individual. "Molta gent l'exigeix només als polítics, a la gent que ens governa. I, en canvi, potser en un dinar expliquen amb orgull que han aconseguit una baixa indefinida. En altres llocs, qui estafa el país se n'amaga. Aquí, tot el contrari", recrimina.

L'autora, que en l'actualitat és guionista de La Riera , incideix així en una línia molt present en la seva dramatúrgia: la mirada al seu voltant, a la vida quotidiana, amb la capacitat de parlar de grans temes a partir de situacions senzilles.

Clemente comparteix referents i amistat amb els dramaturgs catalans de la prolífica generació de què forma part (Pau Miró, Jordi Casanovas, Pere Riera, Guillem Clua…). Potser per herència del desaparegut projecte T6 del Teatre Nacional de Catalunya, que promovia l'intercanvi d'impressions i fins i tot l'escriptura col·laborativa entre els autors per trencar la solitud pròpia de l'ofici, Clemente i els seus companys mantenen vincles creatius estrets.

Així que no és estrany que rere la direcció d'aquesta obra de Clemente hi hagi el prolífic autor i director Jordi Casanovas, amb qui ja ha col·laborat en diverses ocasions. "El Jordi coneix la peça des d'aquella primera versió que en vaig escriure a l'Institut del Teatre. És com tancar el cercle", explica l'autora. Consell familiar està protagonitzada per Lluïsa Castell, Pep Ambrós, Georgina Latre, Marc Rius i Pere Ventura.