CRÍTICA DE CINEMA
PAULA ARANTZAZU RUIZ

Misericordia: Los casos del Departamento Q

** Direcció: Mikkel Nørgaard Guió: Nikolaj Arcel (novel·la de Jussi Adler-Olsen). 97 minuts. Dinamarca (2003). Amb Nikolaj Lie Kaas, Fares Fares, Mikkel Boe Følsgaard. Per a amants de les venjances escabroses

poi Zoom

Jussi Adler-Olsen és un dels autors de novel·les policíaques més populars de Dinamarca i era qüestió de temps que alguna de les seves obres sobre el departament Q arribés a les nostres pantalles, i més ara que l’audiovisual nòrdic té tan bona acceptació gràcies a sèries com Bron/Broen. Misericordia: Los casos del Departamento Q, produïda per Zentropa, la companyia de Von Trier, adapta el primer llibre d’Adler-Olsen, La mujer que arañaba las paredes, i segueix un policia d’homicidis caigut en desgràcia que busca una noia, jove promesa de la política desapareguda en estranyes circumstàncies. Els seguidors del nordic noir no hi trobaran una trama gaire original, però la posada en escena que narra en paral·lel la investigació i el segrest de la dona fa créixer la tensió fins a un clímax absorbent. Tant de bo Misericordia fos la nova Millennium, però malauradament no és així, sobretot perquè l’equip dirigit pel Mikkel Nørgaard no es desvia ni un mil·límetre del que dicta el cànon i no hi ha lloc per a la sorpresa. Això sí, com a bon policíac escandinau, com més sòrdid, millor. |