MÚSICA
BORJA DUÑÓ AIXERCH

Miqui Puig: “En aquests deu anys de PopArb he fet gairebé tota la meva carrera en solitari”

El padrí del festival d'Arbúcies aprofita el desè aniversari del certamen per presentar l'Agrupació Cicloturista Puig 

Què és l’Agrupació Cicloturista Puig?

Fa tres anys que existeix i per Nadal vam treure el single, però per diverses circumstàncies el debut s’està endarrerint més del compte. El nom ho diu tot: les agrupacions cicloturistes fan esport per plaer. I jo ja tinc una edat en què crec que només faig música per passar-m’ho bé. Per treure discos quan tingui cançons i anar a tocar en llocs on cregui que me’n puc sortir. La meva idea és treure un àlbum a la tardor.

Després d’una dècada en solitari, per què has afegit ara el nom del grup?

Perquè la gent que està amb mi s’ho està creient molt. I és com una marca. De vegades abans de fer els discos ja tinc tota l’estètica i sé com vull que soni la banda. Això m’ajuda a treballar.

Vau tocar al concert tradicional de Nadal a l’Ametlla del Vallès, però ara us estreneu oficialment al PopArb.

També vam provar la banda a l’Old Wave New Wave (el club que faig a l’Apolo) i vam tocar al festival L’Hora del Pati de Breda. Però sí, la presentació comme il faut serà al PopArb.

¿Tocareu més temes nous, a part dels que surten al single?

De moment de temes nous no n’hi ha gaires, però sí que hi haurà tota la meva carrera adaptada a aquest format i amb algunes versions ad hoc que situen l’oient cap on anem.

Al single hi ha una cançó en català i una en castellà; ¿això vol dir que el disc quan surti també serà mig-mig?

No en tinc ni idea, perquè encara estic escrivint les cançons. Em sento còmode en els dos escenaris, però també crec que el català ha de ser puntual, perquè sóc dels que consideren que en aquest moment el mercat català està molt saturat. I com que al final és una expressió, potser sí que hi haurà cançons que em sortiran a la primera en català i n’hi haurà que em sortiran en castellà com he fet fins ara.

A la cançó Vos trobava a faltar, ¿et refereixes al públic?

La vaig escriure fa tres o quatre anys arribant al PopArb, recordo que la meva dona dormia al cotxe, jo anava cantussejant i en va sortir una bona part mentre conduïa. I és un Vos trobava a faltar general, d’amics... És el personatge aquest que diu “Me n’he allunyat, he fet un pas enrere i ara hi vull tornar”.

L’altra cara del single és Como una de Duncan Dhu, que és un grup d’una època que t’agrada reivindicar.

És una cançó que tinc escrita des de l’any 2001. La tenia guardada en un calaix i sempre m’havia agradat molt, és sobre aquestes històries de samarretes de grups que t’agraden que ja no t’hi caben, de ser gent gran... O, com diu la lletra de Vos trobava a faltar, que “som els mateixos d’abans igual d’enfadats o potser una mica més”. Crec que les dues cares deixen clar que tinc 45 anys i que no tot és com abans, perquè l’empremta i la manera de ser són diferents. És el que més m’obsessiona a l’hora de fer cançons, que siguin prou coherents amb el món que visc.

El teu pop és eufòric i això contrasta amb la tendència intimista del pop català dels últims anys.

És una de les meves obsessions, crec que ens fa falta música per ballar i música per divertir-nos. M’agraden els Vàlius perquè són molt gamberros i criden, m’agraden els Mujeres perquè fan ballar la gent i s’ho passen bé. Potser ja vaig escoltar prou bandes turmentades com Bauhaus i The Cure a l’època. Reivindico posar-hi energia i nervi, el que fa l’Agrupació Cicloturista Puig.

Per què et diuen el padrí del PopArb?

Perquè quan van tenir la idea vaig ser de les primeres persones que vaig estar al seu costat assessorant-los. Els vaig dir que estaven bojos però que s’havia de fer i hi he estat gairebé cada any. Quan vaig estar a l’hospital fins i tot em van venir a portar l’acreditació a peu de llit.

Què creus que ha significat el PopArb en aquests deu anys?

Com el Faraday, han tingut sempre molt clar que és un festival fet per a fans i que volen portar les coses que els agraden a ells. Màxim respecte, doncs, ho tenen així de clar i són allà.

En aquests deu anys s’ha consolidat tota una escena. Això el PopArb ho ha acompanyat, oi?

Sí, ha crescut. Alguns han arribat al seu cim i altres han venut molts tiquets. Jo crec que hi ha una generació que s’ha fet gran i que ara el proper pas serà fer un festival per a nens (riu). Deu anys passen molt ràpid, però alhora deixen molta empremta. Jo en aquests deu anys he fet gairebé tota la meva carrera en solitari. |

PopArb 2014. 27 i 28 de juny. Arbúcies. Pau Riba & Pascal Comelade, Refree, Manel, Mazoni, Sanjosex, Anímic, Mishima, Joan Colomo, Lasers, Agrupació Cicloturista Puig, Me and the Bees...