CRÍTICA DE CINEMA
JOAN PONS

Mientras seamos jóvenes

**** Direcció i guió: Noah Baumbach. 97 minuts. Estats Units (2014). Amb Ben Stiller, Naomi Watts, Adam Driver, Amanda Seyfried, Charles Grodin, Brady Corbet. Per adonar-se que la crisi dels 40 ni és crisi ni és res

poi Zoom

James Murphy, responsable de la BSO de Mientras seamos jóvenes, és l’autor del gran himne sobre la sensació de perdre pistonada davant les noves generacions (sempre molt més preparades i amb el camí més pla, oi?): Losing my edge. La nova pel·lícula de Noah Baumbach gairebé sembla la translació de la lletra d’aquesta cançó en format de ficció agredolça. Perquè no és ben bé que el personatge de Ben Stiller (en un registre tragicòmic molt ben temperat) pateixi la síndrome de Peter Pan, sinó que té enveja del relleu generacional que probablement acabarà triomfant en l’àmbit professional en què ell no ha acabat de tenir èxit. No és gens fàcil fer un film sobre aquesta idea i aquest sentiment: cal ser molt hàbil en la gamma de grisos del guió i el dibuix de personatges. Però, afortunadament, Baumbach és un dels millors dialoguistes del cinema nord-americà actual. Cada paraula que surt per la boca dels seus personatges és la punta d’un iceberg d’implícits, connotacions i subtileses. I aquest atribut, en un film tan oral com aquest, és or pur. |