CRÍTICA DE DISC
BORJA DUÑÓ AIXERCH

Michael Kiwanuka - ‘Love & hate’ (5*)

Polydor / Universal

Michael Kiwanuka ‘Love & hate’Polydor / Universal Zoom

El cognom costa de retenir, però val la pena recordar-lo bé: Michael Kiwanuka s’ha convertit en només dos discos en una de les grans veus del soul contemporani. Fill de pares ugandesos que van arribar al suburbi londinenc de Muswell Hill fugint del règim d’Idi Amin, Kiwanuka va créixer a Anglaterra i va fer de músic de sessió quan encara no havia decidit provar-ho com a solista. Abans fins i tot de debutar amb Home again, la BBC ja el va anomenar Sound of 2012, és a dir, la jove promesa més destacada d’aquell any. Ara, amb 29 anys, Kiwanuka publica el que sembla el seu àlbum de consolidació, Love & hate, un treball amb vocació atemporal, d’aquells que sonen a clàssic ja des de la primera escolta. Les veus de Bill Withers, Otis Redding i Marvin Gaye ressonen en la música greu i profunda “d’un home negre en un món blanc” ( Black man in a white world ), embolcallada en una producció luxosa que inclou cordes, cors i el toc de modernitat retro del coproductor Danger Mouse.