CRÍTICA DE CINEMA
GERARD CASAU

Mia madre

**** Direcció: Nanni Moretti Guió: Nanni Moretti, Francesco Piccolo, Valia Santella. 102 min. Itàlia, França (2015). Amb Margherita Buy, John Turturro, Giulia Lazzarini. Per als que saben que en italià sempre es plora millor

Mia madre Zoom

Tot i que a Nanni Moretti se’l sol titllar d’egocèntric, el seu cinema se’ns apareix banyat per una llum humil. Tant se val que l’italià practiqui la comèdia ( Ecce bombo ), la disquisició politicopsicològica ( Palombella rossa ) o el drama colpidor ( L’habitació del fill ); les imatges sempre rebutjaran l’espectacularitat. Mia madre és una meditació, derivada de la mort de la mare del director, sobre les relacions paternofilials quan s’acosta el dol, però també conté seqüències oníriques, records de la militància d’esquerres i sortides humorístiques. Un malabarisme tonal equilibrat per la il·luminació, sòbria però gens freda, que en lloc d’emfatitzar irregularitats, integra i reconcilia els extrems, personificats en l’histriònic actor que encarna John Turturro i en la contenció del rol secundari que es reserva Moretti. Enmig, hi trobem Margherita Buy, extraordinària en la pell d’una cineasta que malda per trobar el seu lloc en ple col·lapse personal i professional. És d’ella d’on irradia el fulgor que fa de Mia madre un film preciós en la seva netedat dramàtica. |