CRÍTICA DE CINEMA
EULÀLIA IGLESIAS

Meteora

*** Direcció i guió: Spiros Stathoulopoulos. 82 minuts. Grècia (2012). Amb Theo Alexander i Tamila Koulieva-Karantinaki. Per a col·leccionistes de postals insòlites d’indrets perduts en el temps

La imatge de dos monestirs enfilats simètricament en els respectius cingles dels Meteors sintetitza molt bé el conflicte en el cor del segon film de Spiros Stathoulopoulos: tan a prop i alhora tan aïllats l’un de l’altre (i aspiren al cel sense deixar la Terra). Aquest cineasta greco-colombià ambienta en un dels contextos més pintorescos de l’Europa Oriental una història d’amor a priori impossible entre un monjo local i una monja russa dels dos convents veïns. L’eterna lluita entre la vocació espiritual i l’impuls passional nodreix el frugal fil narratiu i dramàtic de la pel·lícula. El director encaixa aquesta explosió d’amor carnal en un entorn suspès en el temps en què perviuen llegendes, costums i ritus ancestrals, tant religiosos com seglars: ermitans que viuen en coves, matances de bens, músics populars... Les pors i els desitjos amagats dels protagonistes s’il·lustren a través de quadres animats que recorden l’imaginari dels frescos ortodoxos, en l’opció més creativa d’un film que massa sovint confon ascetisme contemplatiu amb esquematisme.