ART

Memòries d'una 'bailaora'

L'últim any de Carmen Amaya, retratat per Colita i Julio Ubiña

Carmen Amaya / COLITA Zoom

És l'any 1963. La bailaora Carmen Amaya torna de fer les Amèriques amb un abric d'astracan sobre les espatlles, una fama d'abast mundial a la maleta i una afecció als ronyons que aviat se l'endurà a la tomba. Als peus de l'escala de l'avió, entre un núvol de fotògrafs, l'esguarda Colita, que, amb una humil càmera de 50 mm, immortalitza la tornada a casa de La Capitana. No sospita que aviat es farà amiga seva i que l'acompanyarà en els seus últims mesos.

En plena commemoració dels 50 anys de la mort de l'artista, La Virreina Centre de la Imatge recupera en una exposició les fotografies que tant la fotògrafa Colita com el seu col·lega Julio Ubiña van fer a Carmen Amaya durant l'últim any de la seva vida, i que van ser aplegades en un llibre del mateix nom: Carmen Amaya. 1963 .

DE LA TARANTA A L'ABSÈNCIA

La jove Colita s'encarregava de retratar els figurants a la pel·lícula Los Tarantos , de Rovira Beleta (mítica, una mena de Romeu i Julieta a la flamenca ambientada al Somorrostro), quan va veure ballar Amaya. Amb violència, amb ímpetu, tocada pel fat. "Vaig sentir una emoció propera al plor", va dir. Allò seria el començament d'una gran amistat.

A partir d'aquell moment, Colita i el seu amic Julio Ubiña (com el d'ella, lligat a la Gauche Divine) van seguir l'artista de prop: fins a les barriades de barraques a prop del mar, al Palau de la Música -que va enregistrar un ple històric el dia que la gitana hi va fer un recital benèfic- i a Begur, on la ballarina tenia el seu refugi i que el dia que va morir es va omplir de gitanos vinguts dels quatre punts cardinals. Les fotografies d'aquests mesos, en blanc i negre, estan plenes de dramatisme, i es vertebren en quatre capítols: Taranta , Agost , Dol i Absència .

UNA BALLARINA DE CASTA

Carmen Amaya va canviar la fesomia del flamenc. Filla d'El Chino, un guitarrista, i neboda de La Faraona, amb quatre o cinc anys la duien a ballar descalça al restaurant 7 Portes, i no trigaria a destacar. Lloada pel crític Sebastià Gasch, va ser l'elegida per ballar davant del rei Alfons XII a l'Exposició Universal. El seu ímpetu va traspassar fronteres: va conquerir París, Londres i, en esclatar la Guerra Civil, va creuar l'oceà. Va triomfar a l'Argentina (la policia i els bombers van haver d'intervenir una tarda a les taquilles) i després al mateix Carnegie Hall, a Nova York. Diu la llegenda que Roosevelt la va convidar a ballar a la Casa Blanca i que va quedar tan commocionat pel seu art que li va regalar una jaqueta bolera plena de brillants. Ella es va encarregar de repartir-los entre els seus gitanos.

EPÍLEG

Colita és una de les grans de la fotografia d'aquest país, amb més de 40 exposicions i 30 llibres a les seves espatlles i Julio Ubiña va treballar en dos clàssics de la fotografia: Toreo de Salón i Poeta en Nueva York , i va morir el 1998. Les despulles de Carmen Amaya no se sap ben bé on paren. En tot cas, ara és un bon moment per restituir la figura de la bailaora que va tenir el món sota els seus peus; de la dona que va fer servir el somier d'un matalàs del Waldorf Astoria de Nova York per fregir-hi unes sardines que tinguessin el gust del Somorrostro.

'CARMEN AMAYA 1963'
La Virreina Centre de la Imatge
La Rambla, 99 (Barcelona)
Del 8 de maig al 7 de juliol

NIT DE FANDANGOS I POEMES

El 10 de maig, i dins de la programació de la Setmana de Poesia de Barcelona 2013, tindrà lloc a la plaça del Raspall, al cor de la Gràcia gitana, l'homenatge 50 anys sense Carmen Amaya . S'hi espera David Castillo, Enric Casasses, El Jani i Miguel del Toleo, entre d'altres poetes i cantaores i bailaores .

'50 ANYS SENSE CARMEN AMAYA'
Plaça del Raspall. 21 h
www.bcn.cat/setmanapoesia