ESCENES
BELÉN GINART

Juan Mayorga: cara a cara amb l'horror

El dramaturg, Premio Nacional, viu a Barcelona l'estrena de 'Himmelweg'

Ha escrit prop d'una trentena d'obres de teatre, que s'han traduït a 25 idiomes i estrenat a mig món. Però el dramaturg madrileny Juan Mayorga (1965) té especial predilecció per Himmelweg, de la qual s'han fet 25 muntatges professionals, de Corea a Atenes, de Noruega a Madrid. Mayorga, que dimarts va ser guardonat amb el Premio Nacional de literatura dramàtica, ha volgut acompanyar una nova posada en escena de la peça, estrenada dimecres a la Sala Atrium de Barcelona. "Fa temps que sento parlar bé de l'Atrium i de la feina que hi fa Raimon Molins. I Barcelona és molt important per a mi", diu.

COMENÇAR PEL PRINCIPI

Mayorga ho ha explicat moltes vegades: la vocació teatral el rondava des de sempre per culpa del seu pare, a qui li agradava llegir en veu alta a casa. Però s'hi va rendir definitivament quan, amb 16 anys, va veure Núria Espert a Doña Rosita la soltera, i va acabar de quallar amb una Casa de nines en què actuava Josep Maria Pou.A Barcelona, a més, el seu teatre s'ha rebut sempre "amb gran hospitalitat".

De la mateixa manera que recorda els seus començaments en l'ofici, també té molt present el detonant de Himmelweg. L'obra se li va acudir mentre assistia a una conferència en què, de manera tangencial, el ponent va explicar la història real d'un delegat de la Creu Roja que, el 1944, va fer un informe favorable de la seva visita al camp de Theresiensta, proper a Auschwitz. No va saber veure que sota l'aparença de normalitat, que s'havia fingit amb molta cura de cara a la seva visita, hi bategava l'horror. Un terç dels jueus confinats hi van morir a causa de les terribles condicions de vida. Un altre terç van acabar els seus dies a Auschwitz, després de transitar el camí al cel, ( himmelweg en alemany, d'aquí el títol de la peça), el macabre eufemisme amb què els nazis es referien a la rampa d'accés a la cambra de gas. "Em va fer pensar que aquest home, que segurament havia entrat a la Creu Roja per una motivació solidària, acabava sent còmplice dels botxins. Potser aquesta actitud té a veure amb gent que conec, fins i tot amb mi. I d'aquest neguit va néixer l'obra".

TRIANGLE DE PROTAGONISTES

El fet real va inspirar a Mayorga una ficció amb tres protagonistes. Al delegat de la Creu Roja l'acompanyen el comandant nazi responsable del camp i el fals alcalde de la ciutat, representant dels jueus que hi viuen. El comandant dedicarà tota la maquinària d'extorsió a fer que les persones confinades al camp simulin estar-hi ben a gust.

"L'obra parla de diferents coses -diu Mayorga-. En primer lloc, de la invisibilitat de l'horror i de la responsabilitat individual. El que finalment enganya el delegat no és la qualitat de la mascarada, sinó la seva pròpia debilitat, la seva covardia. Per mirar la realitat de cara cal coratge. Per mirar Europa de veritat avui cal mirar Lampedusa. Per mirar Espanya, cal mirar els ganivets que s'han instal·lat a les tanques de Melilla", continua l'autor, conegut per la qualitat intel·lectual del seu teatre i la seva capacitat per interpel·lar l'espectador sobre el món d'avui. Perquè Himmelweg no és un exercici de memòria històrica, sinó que projecta una mirada incisiva sobre el món d'avui a partir de fets històrics.

"L'obra també parla de la complicitat de les víctimes, i crec que això és molt contemporani. No només són sotmeses a una enorme pressió, fins i tot a la violència, sinó que són forçades a defensar el relat dels seus botxins", explica l'autor. "I també parla del lloc del teatre en les nostres vides. Tots posem en escena la nostra vida. Ens assignem rols, o ens els assignen, i ens hi entreguem. El teatre forma part de la nostra vida, la constitueix, però també pot asfixiar-la, especialment si estàs forçat a interpretar un paper que no has escollit".

PERSONES I TITELLES

En l'actualitat, Himmelweg es representa a Grècia, Corea, França i Itàlia i pròximament es veurà a Dublín. Mayorga està molt content de la majoria dels muntatges que se n'han fet, i també de veure com, malgrat les nombroses posades en escena, encara el sorprenen aportacions i matisos. "Sempre dic que el text sap coses que l'autor desconeix". En el cas del muntatge de la Sala Atrium, dirigit per Raimon Molins, li agrada especialment que s'hagin utilitzat titelles per representar el poble jueu abocat a la mascarada.

Recentment, Mayorga ha eixamplat el seu univers creatiu amb la direcció de La lengua en pedazos, l'obra amb què ha guanyat el seu segon Premio Nacional (ja l'havia rebut el 2008). I té previst repetir direcció amb Reikiavik , una de les seves dues obres pendents d'estrena (l'altra, El arte de la entrevista , es veurà a Madrid al desembre).