OBLADI-OBLADA

Matt Leines: “Art = TOT”

Per veure la imatge ampliada en PDF cliqueu-hi al damunt Zoom

Surrealisme, temes vuitanters i un univers extremadament imaginatiu. Cada pintura = una història, = una interpretació diferent. L’objectiu? Que n’hi hagi tantes com espectadors veient l’obra. I que tothom pugui treure’n la seva pròpia conclusió. Ambiciós? Per pròpia voluntat. I també solitari (per força), envejós (sense voler) i perfeccionista fins a l’obsessió. Matt Leines va néixer a Nova Jersey, va estudiar a la prestigiosa Rhode Island School of Design i actualment viu al paradís cultural de Brooklyn. Riure el fa feliç, la comoditat li fa ràbia i les altures l’espanten. El que realment fa vertigen, però, és la seva llarga/sòlida trajectòria: exposicions per mig món, reconeixements a raig, i un llibre recopilatori de 144 pàgines de la seva obra. Idees clares, ritme frenètic, talent inqüestionable. GENIALITAT. Parla més del passat però pensa més en el futur. Assegura que l’art li ha donat el millor de la vida i apunta que estem vivint un moment apassionant. El motiu? Fort i clar: s’està tornant a valorar la gent que pensa out of the box. I això feia falta.


Rock’n’roll i tinta

Qui ets i què fas? Sóc Matt Leines. Dibuixo i pinto. Visc i treballo a Brooklyn. I col·lecciono coses. Què més t’agrada? Escoltar rock’n’roll i mirar lluites professionals. Com treballes? Els meus mètodes han evolucionat al llarg del temps. Però cada vegada més, el que intento és plasmar les imatges que tinc al cap amb tinta negra i llapis de colors. Amb quin objectiu? Presentar un escenari per guiar l’espectador per trobar la seva pròpia inspiració.


Teràpia i impuls


Què és l’art per a tu? TOT. Tot allò que m’impulsa. Normalment és el meu primer i últim pensament del dia. Quina és la missió de l’art? Crec que moltes vegades és terapèutic. ¿L’art t’ha donat el millor de la vida? Sens dubte. Això sí: per molt enriquidor que sigui crear, també és estressant. I és necessari tenir la família i la gent que t’estimes a prop per desbloquejar-te; per desobsessionar-te. ¿Sabies que volies ser on ets ara? En certa manera: dibuixo des que tinc ús de raó. Mai vaig saber on em portarien tots els meus traços i he anat explorant diferents camps, però sempre he sabut que faria alguna cosa relacionada amb l‘art. I així ha sigut.

Solitud i ambició


Com a artista, ets ambiciós? Això espero. Sento que encara no he aconseguit 100% els objectius que estic buscant. I aquestes metes continuen creixent. Envejós? Inevitablement. Però és tòxic: no se’n treu res de bo. Perfeccionista? De manera insana. Solitari? Per força: la meva situació actual em fa treballar sol al meu estudi la major part del dia. En un món perfecte compartiria estudi amb tots els meus amics, i ells sabrien exactament quan picar a la porta per anar a jugar una partida de dards. Però com que això mai passarà, prefereixo pencar pel meu compte, i després fer tots els possibles per mantenir la vida social. ¿I ho aconsegueixes? El cert és que és un balanç difícil.

Audiència i creativitat


Què et desagrada del món de l’art? El fet que actualment prevalgui la comoditat. Abans les galeries tenien les seves pròpies identitats i només exposaven els artistes que es creien, els que volien premiar. Ara sembla que l’únic que importi és el baròmetre de l’audiència. I això em fa ràbia. ¿Tot ha anat a pitjor? En absolut: ara els artistes tenen l’habilitat d’arribar a tothom i de recuperar el nivell que havien perdut. De fet, és un moment apassionant: s’està tornant a valorar la gent que pensa out of the box.

Passat i futur

Què és el que més t’agrada de la teva obra? Que incorpora la quantitat d’elements dramàtics suficient perquè tothom arribi a la seva pròpia conclusió. I a la teva vida personal, què et fa enfadar? Dues coses: la gent sense cortesia i haver d’anar a Correus. Què et fa por? Els edificis alts. I feliç? Riure.

Normalment parles més del passat o del futur? Parlo més del passat, però penso més en el futur. Quin és el record més fort de la teva infantesa? La meva primera mentida. On et veus d’aquí 10 anys? Ni idea. A qualsevol lloc on estigui a gust. ¿Tres noms d’artistes amb qui t’agradaria que et comparessin? James Ensor, The Master of Belmonte i Terry Funk. ¿Tres persones amb qui te n’aniries a sopar? Peter Blake, Ron Bennington i Terry Funk. ¿Una dona amb qui et casaries? Liz Phair.