Cara a Cara

Coque Malla entrevista Maria Rodés

Maria Rodés és una de les cantants de 'Mujeres', el nou treball de Coque Malla, que es presenta avui, divendres, a la sala Luz de Gas dins el 24 Guitar Festival BCN

C.M. |Et vaig veure en un concert a Madrid la setmana passada i em va encantar. Sonava tot molt original. No vaig aconseguir fer-me una idea de les teves referències. ¿Em podries donar una pista?

M.R. |Sempre m'he sentit particularment identificada i inspirada pel món musical de Juana Molina. També m'agrada molt el treball de Lhasa, Devendra Banhart, Jana Hunter, PJ Harvey i altres grups locals com Anímic o Joan Colomo.

Saps que estic enamorat de la teva cançó Una forma de hablar. D'on surt?

Tenia l'harmonia però no la lletra. La lletra se'm va acudir mentre esperava impacient una persona que no arribava mai. T'invito que en facis una versió, si et ve de gust! Segur que et quedaria molt bé.

Digue'm un músic o grup de música que t'hagi impressionat últimament.

Xarim Aresté, que va presentar el seu recent disc Lladregots dimecres passat a l'Heliogàbal. Altament recomanable.

¿T'ho vas passar bé en el projecte Mujeres ? ¿Com el vas viure?

Per a mi ha estat un honor formar part d'aquest projecte, m'ho he passat molt bé viatjant a Madrid, assajant i rodant. La veritat és que no tinc cap queixa. Tinc moltes ganes de veure com ha quedat el documental.

Des de Madrid, fa la sensació que a Barcelona està passant alguna cosa des del punt de vista musical. Hi ha una energia molt especial en molts grups d'aquí i transmeteu unitat i compartiu coses. ¿Ho veus així? Et sents part d'això?

Sempre és difícil valorar-ho des de dins però és veritat que hi ha una gran connexió entre alguns de nosaltres. Crec que és un moment en què ens hem de donar suport mútuament si no volem caure vençuts per les circumstàncies. Definitivament em sento part d'una escena i estic segura que el que faig està totalment influenciat pel que fan els meus amics músics.

Parla'm del projecte Convergència i Unió. Sobretot, per què aquest nom?

Convergència i Unió és un exemple d'aquestes ganes de col·laborar de què et parlava. El Ramon Rodríguez i jo ja havíem tocat junts en algun concert i ens agradava la idea de contrastar les nostres melodies amables amb les lletres més crues i fosques del Martí (poeta, escriptor i cantant dels Surfing Sirles). El nom és una ironia i a la vegada la voluntat de rescatar el significat d'aquestes paraules.

Quin és el pròxim projecte que faràs, i quan?

Encara no ho puc dir! Però espero tenir-ho llest per al setembre.