Marcos Prior entrevista Danide

M.P. |Quines diferències trobes entre il·lustrar aquesta secció i dibuixar un còmic com Potlatch

D. |Fer retrats per al Cara a cara és molt divertit, tot i que serà molt estrany veure'ns aquí dibuixats. És curiós pensar que el que il·lustro aquí té molta més visibilitat que els còmics que faig. Una altra diferència és el temps d'execució: un Cara a cara és un dia de feina, mentre que per dibuixar un còmic de 100 o més pàgines necessito uns quants mesos.

¿Creus que cal distingir entre humor gràfic i còmic? Segons la definició clàssica de Scott McCloud, una vinyeta com la d'El Roto no es consideraria còmic perquè està aïllada i no produeix una seqüència.

Una vinyeta aïllada també pot crear una seqüència. Penso en Mr. Punch , d'Arnie's Love, o en el núm. 5 de Locke & Key: crown of shadows , de J. Hill i G. Rodríguez. En el que crec que cal insistir és en la distinció entre còmic i il·lustració. És una cosa que encara no acaben de tenir clara els responsables del -per ara fictici- Museu del Còmic de Badalona, o els encarregats del Premi Nacional de còmic de Catalunya.

Tot indica que la il·lustració és més agraïda laboralment. Com portes aquestes contradiccions internes de l'autor de còmics?

M'agrada compaginar còmic i il·lustració. En tot cas, la dicotomia és més autoria-encàrrec. Jo sóc dels que necessiten fer feines d'encàrrec per guanyar-se la vida, tot i que n'hi ha que es dediquen exclusivament a fer el que els dóna la gana i els va bé.

En començar un còmic de certa extensió, ¿fas un disseny previ dels personatges o vas fent sobre la marxa?

Faig un disseny dels personatges, tot i que no de manera exhaustiva. M'agrada que hi hagi una mica d'improvisació, de work in progress .

A Potlatch

No m'agrada que el color sigui gaire naturalista. Sóc més de la vella escola del segle XX, quan s'indicava el color directament sobre els fotolits d'impressió. M'atreuen els colors vius que poden aparèixer en còmics de Ditko, Simonson, Morris o Ibáñez i m'interessa quan es fan servir de manera conceptual. Pel que fa a Potlatch , el color té una funció clarament narrativa, més que decorativa.

Quines són les teves influències més evidents?

De manera conscient: Jan, Uderzo, Emmanuel Guibert, Schulz, Alberto Breccia, Tatsuro Kiuchi, Man Ray, Brossa, Pierre Bonnard i un llarg etcètera.