ESCENES
Cultura 26/02/2016

La Veronal dibuixa un mapamundi d’inspiracions

El coreògraf Marcos Morau porta ‘Vorònia’ al Mercat de les Flors

Belén Ginart
3 min
La Veronal dibuixa un mapamundi d’inspiracions

Moscou. Islàndia. Suècia. Siena. El Japó. Polònia. Vorònia. El País Basc. Les peces creades pel coreògraf Marcos Morau (Ontinyent, 1985) amb la seva companyia La Veronal tracen un mapamundi de referents, inspiracions i contextos. “M’agrada partir d’un lloc per inventar-me’n un altre. En molts casos he creat sense conèixer prèviament la ciutat o el país que donaven títol a la peça”, diu Morau, que ha aconseguit definir un estil particular a partir de la barreja desacomplexada de llenguatges. Que no hagi estat mai als indrets que l’inspiren no és un problema: la vocació no és mai descriptiva, sinó la de fer servir els espais d’àncores narrativo-filosòfiques. Morau ens parla d’algunes de les més rellevants, des de la més recent fins a les que no seran mai.

‘VORÒNIA’ El concepte del mal és el motor de la peça amb què la companyia va obrir l’última edició del festival Grec, i amb la qual ara torna a Barcelona, tot i que canvien les grades de pedra i els jardins de l’amfiteatre per l’espai tancat del Mercat de les Flors. “Volíem descobrir per què existeix el mal, d’on ve, i com que és un tema tan ampli el vam haver d’acotar. Vam veure que al llarg de la història la religió havia estat molt present en les grans matances, i vam decidir fer-ne la nostre guia”. Vorònia apareix com a transsumpte de l’infern: és la fossa més profunda de la Terra a la qual l’home pot accedir, a Geòrgia, al Caucas. Però en realitat, com es veu a la peça, ningú la té gaire lluny de casa.

‘MOSCOW’ I ‘RÚSSIA’ Dues peces molt importants en la història de La Veronal, la primera per l’ambició i la segona per la projecció internacional que va donar a la companyia. “ Moscow va ser el primer encàrrec que em van fer. Era una peça amb vuit ballarins, amb un cotxe sobre l’escenari, i en molts llocs no tenien la possibilitat d’acollir un muntatge tan gran i costós com aquest”, recorda Morau. Així que va decidir fer-ne “una reducció”. I la versió en petit format, “tot i que en realitat no tenia res a veure amb Moscou”, va funcionar. “Amb Rússia hem guanyat molts concursos i ens ha obert moltes portes a Europa. També va ser molt important perquè ens va ajudar a donar feina als ballarins i a encarrilar el nostre projecte de companyia”.

‘NIPPON-KOKU’ Marcos Morau va respondre amb aquesta peça a la carta blanca de la Compañía Nacional de Danza de crear per a ells. “No volia parlar del Japó, sinó de la Segona Guerra Mundial”, explica Morau, que el 2013 va rebre el Premio Nacional de dansa i es va convertir en el coreògraf més jove a rebre aquesta distinció. “M’agrada situar les peces en un context”, descriu el creador.

‘OSKARA’ Una obra d’encàrrec, que Marcos Morau ha creat per a la companyia Kukai Dantza i es va estrenar a finals de gener a Sant Sebastià. “Em van demanar una peça que partís del País Basc i el vaig acceptar perquè m’interessava explorar el folklore i la tradició, parlar del passat, del futur i de la necessitat de la cultura”, indica el creador. Ha explorat unes arrels concretes per, un cop més, apuntar cap a l’univers. “Té essència basca, però en realitat es parla de cultura”.

‘ISLÀNDIA’ “És un espectacle que parla de la distorsió entre una imatge i la seva percepció. I vam voler fer un homenatge a Islàndia en l’època en què va entrar en crisi i va rebutjar unir-se a Alemanya”, diu Morau. En escena, l’espectacle adopta una forma curiosa. Els actors juguen a les pel·lícules i així construeixen “la peça més gamberra, paisatgística i bella” de la companyia, esquitxada de Björk.

Ciutats que no seran. Enguany La Veronal té entre mans cinc projectes diferents; Morau veu una distorsió entre la trajectòria de la companyia que lidera, en ascensió imparable, i el panorama de crisi en què es mou la dansa encara avui. “Veig que les coses segueixen igual, però jo no em puc queixar”, admet. Encara que no tingués tanta feina, però, hi ha coses que creu que no li vindria de gust fer. “Hi ha ciutats que m’han demanat que faci una peça parlant d’elles. Però jo no sóc una agència de viatges. I quan ho faig ho faig per necessitat, no perquè m’ho demanin”. |

‘Vorònia’ Direcció i coreografia (en col·laboració amb els intèrprets): Marcos Morau. Dramatúrgia: Roberto Fratini i Pablo Gisbert - El Conde de Torrefiel. Mercat de les Flors (Barcelona). Del 3 al 7 de març

stats